Redacció
«Al·leluia, del meu últim disc Swing de comarques, és una cançó d’estètica sacra però de lletra profana, amorosa. És la cel·lebració de dues persones que s’han trobat. És un dissabte llegint els versos del segle d’or, i que la tarda, avorrida, exclami “per fi, al·leluia!» Ens ho explica Eduard Gener, que el diumenge 26 de febrer a les 19.00 actuarà al Harlem Jazz Club, dins del Barnasants. Us convidem a escoltar-ne aquesta cançó.
Al·leluia, et tinc a tu,
uns llavis suaus a mitjanit,
la pensió que alimenta la meva ànima
tremolosa de fred quan, per art de màgia,
vas caure com un àngel oportú.
Tinc un dematí com tu,
d’horitzó i sol eixut,
dedicat a melodies blanques,
i als versos del segle d’or de les tardes
que avorrides ens semblen dir:
Al·leluia.
Amor meu, de tu ho vull tot:
les dues cares, la sud i la nord,
en el mar antic del desamor
hi hem extraviat tantíssims bots,
en aires de joventut.
Però a la fi som aquí,
al mig d’aquest preciós camí,
hem après el cant no escrit dels amants,
que s’estimen i s’ajuden i que per molts anys,
tu i jo, amor meu, puguem dir:
Al·leluia.
