1. Crisi de presència significa que un trasbals molt íntim ens travessa –molt més endins com més ens han educat educat en el motlle de la presència sobirana: com a homes blancs, adults, propietaris, treballadors en un món sense feina, etc.–. El que neix d'aquest trasbals, d'aquest trontoll, és la inquietud, el malestar. La sensació de no encaixar, que ja res no encaixa. El malestar és la manifestació sensible de la crisi de la presència.
2. El malestar social pot ser el motor i el centre d'energia d'una transformació profunda, alhora política, econòmica, cultural, existencial, etc.
