Guillem Gisbert
Guillem Gisbert, cantant i compositor de Manel, ha avançat dues cançons del disc que publicarà en solitari el març del 2024. Són Les dues torres i Waltzing Matilda:
Amb la Matilda sortim a caminar
quan la pluja minva o afluixa la calda,
amb la Matilda sortim a caminar,
autosuficients entrem a la tarda.
Amb la Matilda sortim a caminar,
som un duet artístic, anem de pastura,
amb la Matilda sortim a caminar,
busquem el cop de vent que ens infli la brusa.
Amb la Matilda sortim a caminar
i em fa fotos amb flors obertes al costat,
amb la Matilda sortim a caminar
i sempre em deixa més content del que m’ha trobat.
I ja no pensem que, aquí on ens veus,
no fa tant temps que ens estimàvem
i vivíem esprement-ho sense por
i ens drogava l’organisme amb il·lusió.
I ja no pensem que vam posar en allò
més del que disposàvem
i que ens va costar tirar endavant després,
quan vam perdre –com vam perdre’ls– els papers…
Amb la Matilda sortim a caminar,
som dos puntets inaugurant el paisatge,
una revolta amb dos manifestants,
exploradors que desafien el mapa.
Amb la Matilda sortim a caminar,
i la llarga conversa pren forma de ruta,
té els seus revolts, les seves àrees de descans,
els seus culs-de-sac, les seves grutes obscures.
Us critiquem a tots i anem saltant
del tema més solemne al més vulgar,
som bípedes obrint la immensitat
o pixant-se en unes plantes d'un verger privat…
I ja no pensem que, aquí on ens veus,
no fa tant temps que ens estimàvem
i vivíem esprement-ho sense por
i ens drogava l’organisme amb il·lusió.
I ja no pensem que vam posar en allò
més del que disposàvem
i que ens va costar seguir endavant després,
quan vam perdre –com vam perdre’ls– els papers.
Amb la Matilda sortim a caminar
sincronitzats a cinc quilòmetres l’hora,
el pensament flueix, tot és més clar,
si preneu el camí de llambordes grogues.
Amb la Matilda sortim a caminar,
som pelegrins ateus, filòsofs en trànsit,
som dos actors creuant el decorat
-el teu carrer és de cartró, la plaça de plàstic…-.
Tombem a l’est, que un dia ens va agradar!
’Nem a l’oest, per esbrinar què hi ha!
Girem al nord, després girem al sud
i mirem a una altra banda si ens trobem un conegut…
I ja no pensem que, aquí on ens veus,
no fa tant temps que ens estimàvem
i vivíem esprement-ho sense por
i ens drogava l’organisme amb il·lusió.
I ja no pensem que vam posar en allò
més del que disposàvem
i que ens va costar tirar endavant després,
quan vam perdre –com vam perdre’ls– els papers.
I, per si no heu entès, ella em va
seguir estimant, i jo estimant-la,
amb altres formes, altres gestos i expressions,
que mantindrem mentre els dos siguem al món.
I ja s'ha fet tard i m'acompanya un tros
i em fa un petó a la galta,
em diu que estigui bé, que aviat s'escolta el disc,
i la veig desaparèixer, pas a pas, dins de la nit.
