La vida té vida pròpia

Je t'aime

Estimar-me no era buidar fins a l'última paraula

| 29/06/2018 a les 10:54h
Especial: La vida té vida pròpia
Arxivat a: Cambres pròpies, La vida té vida pròpia, Anna Roig, Je t'aime, Sònia Moll Gamboa

Foto: Bert Heymans



La pell, el verb i els déus esperaran als llimbs
i no sabrem resar quan tot ens recomenci.
Mireia Calafell, "L'horitzó"


Estimar-me no era buidar fins a l'última paraula que em diu, que em fa, que soc, i desar-les totes juntes, fent-se nosa, en una capsa tancada fora del meu abast. Estimar-me no era esperar el moment adequat per esmicolar-les davant meu en un ritual macabre. No era ni tan sols furgar fins a saber-me l'arrel de l'ànima i vantar-te de tenir-me, d'adorar-me, d'enaltir-me, d'ensorrar-me, de rebregar-me. No era voler ballar amb mi tots els valsos per trepitjar-me a cada compàs. Estimar-me no era deixar-me en silenci mentre em torturaven els acúfens. 

Estimar-me podia ser simplement un bes regalat un vespre qualsevol d'estiu –desig sense pactes, mossec i caiguda, platja sense arena– i voler-me lliure.




*Text publicat al blog La vida té vida pròpia

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes llança un butlletí digital en què poetes actuals parlen d'autors universals
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
Si la sabata no et va bé a la sabateria, no t'anirà bé mai
Imatge il·lustrativa
Al final no ets res més ni menys que que tot el que has pensat, estimat i realitzat
Imatge il·lustrativa
Uns vídeos de Veri ens conviden a entrar en aquest paisatge
Imatge il·lustrativa
Un curtmetratge mostra l'alarmant situació que viuen els petits comerços