Postals

Hi ha cases que s'enfonsen per dins

Qui sap si primer va caure el sostre, l'idil·li, i després les parets, el desig

| 26/11/2018 a les 07:57h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Binomialphoto

 
Si veiessis la façana no ho diries. És bonica, venen ganes de viure-hi. T'hi podries imaginar tres habitacions i cuina i lavabo i llits per fer-hi l'amor i taules per prendre cafè i balcons, a la banda del darrere, on plantar-hi flors.
 
Però, saps?, la casa es va enfonsar per dins aquest dimarts 20 de novembre. I si ara n'obrissis la porta, no veuries les dues persones que hi vivien estimant-se impacientment al replà, sinó pedres, totxanes partides per la meitat i, amunt, el cel destapat. Faries dues passes i esquivaries un toll d'aigua, de la pluja que no se n'acaba d'anar mai. Veuries una buidor immensa que et faria mal perquè et retrobaria amb una buidor teva, de no saps ben bé quan. 
 
Els fonaments no devien ser prou sòlids, podries sospitar, mentre allà on hi havia el menjador xutaries sense voler un vidre i es trencaria en trossets minúsculs. Però qui sap si primer va caure el sostre, l'idil·li, i després les parets, el desig. Si la primera esquerda va venir de sota: del pou de l'engany. Si es va enfondrar sobtadament o si l'avís es pronunciava de fa temps i es tapaven els ulls mútuament.
 
Digue'm, de qui és culpa que la casa bonica hagi mort? Com pot ser que ningú hagués escoltat res? On són, ara, ells?
 
Aquí ja ningú toca la pell a ningú. No hi ha orgasmes ni llençols bruts. No hi ha paraules al safreig ni plats per rentar ni roba estesa per recollir. No queda rastre dels seus noms ni d'una de les vint-i-set escales que devien baixar a quarts de vuit atabalats. 
 
No queda res més que una façana, immòbil, fent veure que no passa res. Si t'hi apropessis i la toquessis, sentiries amb quina discreció pot arribar a tremolar una porta quan sap que mai et tornarà al mateix lloc.

COMENTARIS

Preciós
Roser Iborra Plans, 26/11/2018 a les 22:38
+6
-0
Preciós
Trist i meravellós
Tonib, 27/11/2018 a les 16:02
+1
-0
Quan les teves paraules descriuen la meva existència
Melanconia
Anònim, 16/01/2019 a les 22:12
+0
-0
A vegades s'enfonsen però també és necessari que s'enfonsin per tornar a florir.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Els més petits i la creació es troben al festival de literatura i arts infantil i juvenil
Imatge il·lustrativa
L'escola Frederic Mistral-Tècnic Eulàlia ens convida a conèixer el seu projecte educatiu
Imatge il·lustrativa
Dani Espasa dirigeix l'orquestra els Vespres d'Arnardí al Palau de la Música
Imatge il·lustrativa
La Fundació Collserola impulsa un cicle de conferències sobre migracions i convivència
Imatge il·lustrativa
Una escena relata com es viu per dins i per fora la síndrome d'Asperger
Imatge il·lustrativa
14 coses que diu el personatge del professor interpretat per Sergi López a l'obra de Juan Mayorga
Imatge il·lustrativa
Una animació reivindica la importància d'aquest òrgan femení
Imatge il·lustrativa
La fragilitat de la condició humana arriba al TNC amb una obra de Bertolt Brecht