Moderato cantabile

Tres minuts i vint segons

Em fa nedar contra un líquid teixit de coses que no hi eren

| 07/12/2018 a les 19:21h
Especial: Moderato cantabile
Arxivat a: Cambres pròpies, Moderato Cantabile, Andrea Jofre

Foto: Andrea Jofre


Hi ha una mena d'estat d'ànim que detesto, una nostàlgia que es plega endins. És el forat d'una aigüera que engoleix líquid fet remolins cap a un no-lloc, una canonada, un túnel vertical passiu que es deixa péixer per la gravetat. Una caiguda.

Hauria de ser un humor provocat per moments crucials, per grans decisions i dicotomies de provada importància en la vida de les persones. Però, i encara avaluo aquesta adversativa, no és així. No m'ho sembla. Em miro des d'on he caigut i no sol ser mai res digne d'un llibre d'història, res que apareixeria ressenyat en un obituari.

Ha sigut una cançó. Tres minuts i vint segons elàstics que he omplert d'una aigua que ara roda en espiral i em fa nedar contra un líquid teixit de coses que no hi eren. Tot just per no caure en una trampa que dins el cap m'he parat jo.

Contingut relacionat

Imatge il·lustrativa
04/01/2019
Imatge il·lustrativa
14/12/2018

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas acull als seus Espais Volart una mostra de l'obra de l'artista
Imatge il·lustrativa
Concerts, exposicions i xerrades recorden què va representar la beatificació del Dr. Josep Oriol
Imatge il·lustrativa
La comèdia «Afanys d'amor perduts» de William Shakespeare es pot veure al TNC
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas porta aquesta exploració de la identitat al Museu Can Mario
Imatge il·lustrativa
L'actriu va dansar al ritme de melodies catalanes a la pel·lícula «Secret People»
Imatge il·lustrativa
Fa una dècada canviàvem la nostra atenció en el treball cada 3 minuts, ara ho fem cada 45 segons
Imatge il·lustrativa
Una animació de Pixar reflexiona sobre allò que guanyem quan acceptem els altres tal com són
Imatge il·lustrativa
Una animació reflexiona sobre la necessitat de fer-nos nostra la vida