Qui sap si la tendresa

Un lloc per a l'avorriment

És comptar els rebots que fa una pedra a l’aigua del llac

| 10/12/2019 a les 00:01h
Especial: Qui sap si la tendresa
Arxivat a: Cambres pròpies, Qui sap si la tendresa, Cesk Freixas

Foto: Aaron Burden


Procuro regalar-me de tant en tant un lloc per a l'avorriment. En les nostres hores d'ira, on tot passa tan de pressa i tothom va tant de bòlid, és un luxe i un privilegi tenir el temps i la voluntat de no saber ni tenir res per fer. No és tan important el fet com l'espai. És diferent avorrir-se a la cuina de casa que fer-ho en un passeig marítim o en un camí enmig de la muntanya. Com en tot, cal un criteri, i tenir en compte les conclusions.
 
Defensar l'avorriment és, d'alguna manera, defensar un món impossible. Primer caldria desentendre'l d'aquest segle XXI que enllaça amb tantes opressions com lluites hi ha. Si el treball assalariat no existís, i la nostra supervivència no se sustentés en l'intercanvi monetari, potser ja l'hauríem normalitzat. De moment, avorrir-se és una feina difícil, perquè vol dir tenir temps de fer tot allò que no té cabuda en les nostres rutines.
 
Com pensar, per exemple. En el lloc de l'avorriment s'inflen els grans interrogants d'aquesta vida, s'estimula la paciència, l'empatia i la creativitat, que s'engreixen únicament de les preguntes que un mateix es fa. El capitalisme, que ens fa moure en la immediatesa i només promociona el curt termini de totes les coses que ens poden fer gaudir, és el gran enemic de l'avorriment. Les xarxes socials, l'entreteniment digital i l'espectacle que emana d'aquest gran germà dospuntzero en són els seus nous aliats.
 
És comptar els rebots que fa una pedra a l'aigua del llac. Baixar les escales de dos en dos. Caminar per l'avinguda amb les mans a la butxaca. Sortir al balcó i recolzar els braços a la barana. Xiular la cançó que cantava la mare. Veure les pel·lícules d'un cap de setmana a la tarda. Tenir temps per a la nostàlgia. Voler un dia sencer per somiar. Al diccionari de casa, hem deixat un full en blanc allà on reposen les lletres de l'avorriment.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural i La Conca 5.1 impulsen un cicle de debats
Imatge il·lustrativa
El festival Elixir Poètic impulsa un guardó amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa
Imatge il·lustrativa
Edicions Poncianes engega un concurs a través de les xarxes socials
Imatge il·lustrativa
La Fundació Carulla impulsa un cicle de tallers en línia
Imatge il·lustrativa
Te quiero, te quiero, te quiero, / con la butaca y el libro muerto
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
La història desconeguda de l'atleta australià que va formar part d'una foto històrica
Imatge il·lustrativa
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»