Postals

​Seré capaç de tornar al soroll?

Què es mourà en la meva vida, qui en sortirà i qui hi entrarà?

| 04/05/2020 a les 23:43h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Wes Hicks


Enyoraré aquest silenci. Aquest silenci que amplifica les meves pors i incerteses: què he de fer? He de viure en un altre lloc? Què coi he de canviar? Cal que canviï res si més o menys estic bé? Si estic bé, d'on em ve –així de cop i volta– aquest buit, tan profund i trist? És un silenci clarivident però paralitzant. I perillós: perquè la paranoia agafa vida pròpia i és un gos sense corretja.


Seré capaç de tornar al soroll? He anat en bicicleta per carrer Aragó, sense cap cotxe, i m'ha fet angúnia imaginar-me el dia que n'hi torni a haver. Com quan feia el camino de Santiago, i si sabia que de lluny venia un peregrino és perquè, abans de veure'l, el sentia caminar, i entre arbres, descobria un riu pel so que fa l'aigua quan es mou, i trepitjava una branca i feia crec-crec, i parlava amb una pastora, i no hi havia presses, i feia camí, fins que a l'altra banda dels roures intuïa motors i, com més a prop, més em creixia el rebuig, el fàstic a la carretera.

En un dia tres amics m'han dit que canvien de casa; dos, tornen al poble. I penso: on aniré a parar? Aquest impàs on em durà? Què es mourà en la meva vida, qui en sortirà i qui hi entrarà? Sabré ser la pelegrina que mentre camina escolta els seus peus?

COMENTARIS

El silenci
Anònim, 05/05/2020 a les 08:36
+20
-2
El primer dia que es va poder sortir em vaig sentir mes engabiada que mai. Era lliure amb els meus pensaments, el meu mon interior sense pressions , marcant els meus tempos i aprenent coses noves i descobrir-ne de velkes amagades. Vaig tenir por, por de tornar a la pressa, por de tornar- me deixar arrossegar per les necessitats creades , superflues, ...
El problema no ets tu
BarcelonaRuido, 05/05/2020 a les 09:21
+18
-2
No. El problema no ets tu, el problema és la ciutat. Els que van en Harley sense pensar en els demes. Els cotxes que xiulen per qualsevol problema. Tothom et dirà que marxis perquè això és la ciutat però NO HO ÉS. Ens he de fer forts perquè ens escoltin i reclamar una ciutat més humana i saludable, si tinguéssim els nivells recomanats per l'OMS ja seria una gran millora.
El silenci i les pèrdues
Mercè marfany, 05/05/2020 a les 20:41
+8
-0
A mi també m'agrada aquest silenci i aquests carrers buits de cotxes i motos,llàstima que això és a costa de pobresa i de falta de treball i de falta de futur
En veu baixa
Milu Salcedo , 06/05/2020 a les 01:07
+7
-0
Ens van dir.. tothom a casa tanquem portes i així va ser. Obedients però a l'hora ignorants de la gravetat del problema. La sensació éra.. ..tinc que protegir me per protegir als altres y aquest ha estat l'efecte en cadena de cada família, de cada casa.
Em regalo sortir a fer un retrobament amb l'asfalt després de 51 dies sense posar-me sabates i caminant em repeteixo en veu alta : res m"hagradaria mes que mantenir aquest silenci tan respectuós que ha ordenat el món.
Lhanyorare.
Temps de des-confina-ment
Anònim, 06/05/2020 a les 11:00
+6
-0
La normalitat descontextualitzada en temps de confinament ens obliga a viure en una altra normalitat, que segons com, s'ajustaria més a la nostra pròpia naturalesa - i per aquesta no em refereixo a estar tancats a casa-. Hem après a parar, escoltar i viure el dia a dia sense preàmbuls. Sentir el soroll dels ocells, el passar d'una bicicleta i el bufar del vent.
El confinament ens ha revelat pel que fa a desgràcies i injustícies socials, res del que ja no sabíem. Respecte a la naturalesa humana, estaria bé replentejar-nos que el nostre estil de vida s'allunya molt d'allò sa i terrenal. Aquests dies no paro de veure verd allà on vaig, com si la natura hagués fet un gran crit reivindicatiu. I ara només penso en com canviar el que enteniem per normalitat.
Temps de silenci
Annie73, 09/05/2020 a les 16:17
+1
-0
A mi també m'agrada aquest silenci. No hi ha soroll, no hi ha multitud, no hi ha pressa, tot segueix el seu curs. La natura està preciosa sense tanta contaminació. Llàstima q hem de tornar a les feines perquè necessitem els diners per viure i llàstima també perquè no hi haurà feina per tothom. Si ens poguéssimi quedar amb les coses bones d'aquest confinament. Per què no podem canviar només allò q no funciona? Allò que ens és perjudicial , que ens contamina, que ens resulta estressant.
Anyorances.
Beatriu, 11/05/2020 a les 01:30
+0
-0
Els primers díes de reclusió ja no tornaràn; el soroll va invaint el silenci que semblava instal.lat, en una mena de somni; no pot ser... i sí, per una setmana? dues? Vaig creure'm que potser es faria realitat, per un instant... anyorances d'infantesa. Qui no ha sigut infant i qui no ha tingut somni, d'aquells que finalment s'esvaeixen. I tampoc la ciutat no és un somni.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
La nova edició de la festa de la literatura catalana es trasllada al Moll de la Fusta
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa l'obra de l'escultor a Palafrugell
Imatge il·lustrativa
Es retroba «Jamais», l'objecte que Óscar Domínguez va donar al pintor malagueny
Imatge il·lustrativa
La Fundació Vila Casas exposa un assaig documental de la fotògrafa Espe Pons
Imatge il·lustrativa
El director de cinema ha mort als 76 anys
Imatge il·lustrativa
És urgent que formi part de les programacions dels grans equipaments públics del país
Imatge il·lustrativa
Recordem Rosa Maria Sardà veient-la interpretar aquesta obra de Josep Maria de Sagarra
Imatge il·lustrativa
Recordem l'expressivitat i sensibilitat d'una de les ballarines més importants de la història