Postals

I una habitació buida

Per rebre cal deixar espai, cal deixar anar

| 15/10/2020 a les 21:24h
Especial: Postals
Arxivat a: Cambres pròpies, postals

Foto: Jaye Haych 



He llençat els mitjons desaparellats. Tinc una muntanya de llibres que em diuen el que no vull tornar a llegir. En una bossa negra he abocat medicaments de mals de coll i de queixal que no em vaig prendre quan tocava, perquè me n'oblido, d'aquestes coses. Els jerseis, els vestits, les bufandes que no em poso mai: adeu, ja no estareu en cap armari esperant el vostre moment. Les restes de tu. Els papers discretíssims d'amors d'ahir que he llegit asseguda a la punta del llit. Tant a la punta que m'he vist davant de qui era fa mil vides, i m'he dit: hòstia, com canvia tot. I he preguntat a algú, com si aquest algú en sabés la resposta: què passarà, on serem d'aquí cinc anys? 
 
Per rebre cal deixar espai, cal deixar anar. No vull decorar el futur de passats. Vull sentir que amb poc puc anar pel món, que m'assemblo més a algú que passa que algú que es queda, que sé destriar el que és un pes del que no. Que m'acompanyen coses lleugeres –i d'un pes importantíssim–: les persones que estimo, l'olor de pells, allò invisible que quan ningú ho sap, veig. 
 
Deu caixes de cartró i una habitació buida, impersonal, que aquest diumenge algú altre es farà seva. Un pany tancat i un altre que obriré amb una clau que encara no sé quina forma té. Per canviar d'etapa cal canviar de lloc. I aquesta emoció de no saber què passarà és una pedreta que se m'encén entremig dels pits, i se m'enfila fins als ulls, que tornen a mirar. Que bé, passar les intencions a la pràctica: comprovar que puc tornar a començar, que els dies no són un bucle previsible ni una estafa disfressada, que no visc pendent de l'algun dia ho faré, sinó que mira, ho he fet i tampoc passa res, i potser passa tot.
 

COMENTARIS

Gràcies !
Mon Folch, 18/10/2020 a les 10:23
+0
-0
Genial! M'ha encantat, que bé saber escriure així i conectar amb persones desconegudes.
Mi he sentit del tot identificada.
Gràcies!
M'agrada
Gemxx, 19/10/2020 a les 00:18
+0
-0
Deixar córrer, per rebre de nou,
i les coses senzilles, amb immensa importància en la vida,
i la decisió d' avançar, canviar,
arriscar_se, sí, i sortir del "bucle previsible", que ens enmanilla la llibertat. Per així "tornar a mirar, amb ulls nous" el meu devenir.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El CaixaForum recorre els mites clàssics amb obres de les col·leccions del Prado
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona ofereix una nova sessió del cicle de debats «Feminisme(s)»
Imatge il·lustrativa
El Macba dedica una exposició i una publicació a l'artista visual Tony Cokes
Imatge il·lustrativa
El Barcelona Dibuixa estimula la creativitat en tallers virtuals i presencials
Imatge il·lustrativa
La història de la dona que va plantar cara a la llei de segregació racial dels EEUU
Imatge il·lustrativa
Un «mapping» hipnòntic fa volar l'àngel per l'aeroport de Brusel·les
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra la importància de recuperar els somnis i la identitat