Mostrant la mostra

La lluita per ser el millor

El CaixaForum viatja a la rivalitat de l'antiga Grècia amb 170 peces

| 27/11/2017 a les 18:35h
Especial: Mostrant la mostra
Arxivat a: Passadís, mostrant la mostra
Imatge il·lustrativa
La competició va impregnar fins i tot l'univers de les arts, amb certàmens de teatre, escultura, teatre, i pintura. L'exposició Agon! La competició a l'antiga Grècia del CaixaForum de Barcelona, fins al 18 de febrer i amb 170 objectes d'època, mostra l'esperit competitiu de la societat d'aquells temps.

Totes les peces han estat resturades per a l'ocasió i és la primera vegada que es presenten fora de Londres. És el cas de les escultures i el fragment del fris procedents del mausoleu d’Halicarnàs, una de les set meravelles del món antic. Fem un viatge en el temps per conèixer, a través de catorze de les peces exposades a la mostra, el culte que rebien els herois, atletes i guerrers.           


1. Niké alada amb la roba onejant a causa del vent.
Estàtua de marbre.
Halicarnàs, c. 100. a. C.. 

© The Trustees of the British Museum


 

 

2. Heroi o atleta.
Estàtua de marbre.
Romana (segle i d. C.) a partir d’un original grec, c. 320-300 a. C.

© The Trustees of the British Museum



3. Bloc d’un fris amb una batalla entre grecs i amazones.
Relleu de marbre.
Trobat al Mausoleu d'Halicarnàs, c. 350 a. C.

© The Trustees of the British Museum


 
4. Ifigènia, tragèdia pintada en un vas Crater de volutes de ceràmica de figures vermelles.
Realitzada a Apúlia, sud d'Itàlia. Trobada a Basilicata, Itàlia, c. 360-350 a. C. 

© The Trustees of the British Museum



5. Guerrer ballant i cavalleria.
Kylix de ceràmica de figures negres.
Realitzada a Atenes, trobada a Siana, Rodas, c. 575-550 a. C.

© The Trustees of the British Museum


 
6. Penjoll en forma de cap de lleó.
Or.
Acarnània, Grèci, c. 450-400 a. C. 

© The Trustees of the British Museum


 
7. Atletes famosos entrenant.
Àmfora de ceràmica de figures vermelles.
Realitzada a Atenes, c. 520-500 a. C. 

© The Trustees of the British Museum



8. Llançador de disc.
Estàtua de marbre.
Vil·la Adriana, Tívoli.
Versió romana (c. 120-140 d. C.) d’un original grec perdut (c. 425-400 a. C.).

© The Trustees of the British Museum


 
9. Cílix de ceràmica àtica de figures roges.
Realitzada a Atenes. Possiblement de Vulci, Itàlia, c. 500-490 a. C. 

© The Trustees of the British Museum


 
10. Corredors en una àmfora trofeu.
Àmfora trofeu de ceràmica de figures negres.
Realitzada a Atenes. Trobada a Bengasi, Líbia, 333-332 a. C. 

© The Trustees of the British Museum



11. Diadumen, el que se cenyeix la diadema.
​De Vaison-la-Romaine, França.
Estàtua de marbre, versió romana (c. 120-140 d. C.) basada en un origina grec en bronze (c. 430 a. C.).

© The Trustees of the British Museum


 
12. Dionís.
Cap de marbre.
Versió romana d’un original grec, Roma, c. 150-100 a. C.

© The Trustees of the British Museum



13. Eurípides.
Cap de marbre.
Itàlia. Versió romana (c. 69-96 d. C.) d’una estàtua grega de cos sencer (c. 330-300 a. C.)

© The Trustees of the British Museum



14. Heracles.
Primer treball: el lleó de Nemea.
Estàtua de bronze.
Sud d’Itàlia, c. 400-350 a. C. 

© The Trustees of the British Museu

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
Torna el cicle de concerts d'estiu de la Universitat de Barcelona
Imatge il·lustrativa
La ciutat acull un cicle d'espectacles que es poden gaudir presencialment i en línia
Imatge il·lustrativa
L'Altra Editorial i la llibreria de Josep Cots convoquen una nova edició del premi
Imatge il·lustrativa
La Universitat de Barcelona reprèn el cicle Debats UB
Imatge il·lustrativa
Revivim una escena clau de la pel·lícula de Giuseppe Tornatore
Imatge il·lustrativa
Una animació relata amb tendresa els aprenentatges que neixen dels vincles familiars
Imatge il·lustrativa
Un anunci contra la manipulació a què ens sotmet la indústria de la bellesa
Imatge il·lustrativa
Una animació mostra el contrast entre l'amant desitjat i la realitat