Mostrant la mostra

La lluita per ser el millor

El CaixaForum viatja a la rivalitat de l'antiga Grècia amb 170 peces

| 27/11/2017 a les 18:35h
Especial: Mostrant la mostra
Arxivat a: Passadís, mostrant la mostra
Imatge il·lustrativa
La competició va impregnar fins i tot l'univers de les arts, amb certàmens de teatre, escultura, teatre, i pintura. L'exposició Agon! La competició a l'antiga Grècia del CaixaForum de Barcelona, fins al 18 de febrer i amb 170 objectes d'època, mostra l'esperit competitiu de la societat d'aquells temps.

Totes les peces han estat resturades per a l'ocasió i és la primera vegada que es presenten fora de Londres. És el cas de les escultures i el fragment del fris procedents del mausoleu d’Halicarnàs, una de les set meravelles del món antic. Fem un viatge en el temps per conèixer, a través de catorze de les peces exposades a la mostra, el culte que rebien els herois, atletes i guerrers.           


1. Niké alada amb la roba onejant a causa del vent.
Estàtua de marbre.
Halicarnàs, c. 100. a. C.. 

© The Trustees of the British Museum


 

 

2. Heroi o atleta.
Estàtua de marbre.
Romana (segle i d. C.) a partir d’un original grec, c. 320-300 a. C.

© The Trustees of the British Museum



3. Bloc d’un fris amb una batalla entre grecs i amazones.
Relleu de marbre.
Trobat al Mausoleu d'Halicarnàs, c. 350 a. C.

© The Trustees of the British Museum


 
4. Ifigènia, tragèdia pintada en un vas Crater de volutes de ceràmica de figures vermelles.
Realitzada a Apúlia, sud d'Itàlia. Trobada a Basilicata, Itàlia, c. 360-350 a. C. 

© The Trustees of the British Museum



5. Guerrer ballant i cavalleria.
Kylix de ceràmica de figures negres.
Realitzada a Atenes, trobada a Siana, Rodas, c. 575-550 a. C.

© The Trustees of the British Museum


 
6. Penjoll en forma de cap de lleó.
Or.
Acarnània, Grèci, c. 450-400 a. C. 

© The Trustees of the British Museum


 
7. Atletes famosos entrenant.
Àmfora de ceràmica de figures vermelles.
Realitzada a Atenes, c. 520-500 a. C. 

© The Trustees of the British Museum



8. Llançador de disc.
Estàtua de marbre.
Vil·la Adriana, Tívoli.
Versió romana (c. 120-140 d. C.) d’un original grec perdut (c. 425-400 a. C.).

© The Trustees of the British Museum


 
9. Cílix de ceràmica àtica de figures roges.
Realitzada a Atenes. Possiblement de Vulci, Itàlia, c. 500-490 a. C. 

© The Trustees of the British Museum


 
10. Corredors en una àmfora trofeu.
Àmfora trofeu de ceràmica de figures negres.
Realitzada a Atenes. Trobada a Bengasi, Líbia, 333-332 a. C. 

© The Trustees of the British Museum



11. Diadumen, el que se cenyeix la diadema.
​De Vaison-la-Romaine, França.
Estàtua de marbre, versió romana (c. 120-140 d. C.) basada en un origina grec en bronze (c. 430 a. C.).

© The Trustees of the British Museum


 
12. Dionís.
Cap de marbre.
Versió romana d’un original grec, Roma, c. 150-100 a. C.

© The Trustees of the British Museum



13. Eurípides.
Cap de marbre.
Itàlia. Versió romana (c. 69-96 d. C.) d’una estàtua grega de cos sencer (c. 330-300 a. C.)

© The Trustees of the British Museum



14. Heracles.
Primer treball: el lleó de Nemea.
Estàtua de bronze.
Sud d’Itàlia, c. 400-350 a. C. 

© The Trustees of the British Museu

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural acull la conferència «La tenora i la barítona»
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural exposa l'obra de l'artista Lourdes Fisa
Imatge il·lustrativa
El Museu de la Vida Rural impulsa la setena edició del festival RUSC
Imatge il·lustrativa
L'Arxiu Fotogràfic de Barcelona mostra com era la ciutat abans de l'obertura de la Via Laietana
Imatge il·lustrativa
Un anunci sobre un nen que munta un drama i un pare que no sap quina cara fer
Imatge il·lustrativa
L'actriu Anna Bertran dirigeix i protagonitza un curt sobre un moment cabdal de la vida d'una dona
Imatge il·lustrativa
14 reflexions de l'humorista, que deia que «el matrimoni és la principal causa del divorci»
Imatge il·lustrativa
La paraula preferida de l'actor és «sfumatura», que en italià vol dir matís