Des de fa més d’una dècada, la Fundació Vila Casas convoca un premi dedicat, rotativament, a la pintura, l’escultura i la fotografia, per reconèixer el talent emergent. De les 471 propostes inscrites al Premi de Fotografia 2023 –xifra rècord de participació–, n’han resultat finalistes 33. El jurat que les ha escollit ha estat format per Natàlia Chocarro, Sophie Köhler, Antonio Sagnier, Àlex Susanna, Laura Terré i Antoni Vila Casas. El primer premi, dotat amb 6.000 euros i amb una exposició monogràfica que es farà el 2024 al Museu Can Framis, ha estat per a Carma Casulá, amb Al Natural_Jungfraujoch, de la sèrie “Al Natural”. I el segon, que rebrà 3.000 euros, ha estat per a Joan-Ramon Manchado, amb Vianants. Aquestes dues obres i les altres finalistes es poden visitar al Palau Solterra de Torroella de Montgrí fins al 18 de juny. Us en mostrem catorze explicades per cada autor:
1. Obra guanyadora. Carma Casulá, Al Natural_Jungfraujoch, de la sèrie “Al Natural”, 2019.
Fotografia en color impresa sobre Dibond amb tintes UV i motllura en fusta. 80 x 120 cm.
«En aquesta societat consum, que ha democratitzat el viatge i ha convertit el turisme en una activitat gairebé obligatòria, el “turisme de natura” no deixa de créixer. Aquest té el principal punt d’atracció en els Espais Naturals Protegits: una arma de doble tall per a aquests paratges tan delicadament adjectivats, perquè no només estan ben mapats, senyalitzats i publicitats per tal que hi puguem accedir fàcilment, sinó que són intervinguts, exigències del guió a causa de l’alt volum de públic. Aquest és el context del meu projecte “Al Natural”, del qual forma part aquesta fotografia de les galeries construïdes sota una de les glaceres més antigues d’Europa, als Alps suïssos.»
2. Segon premi. Joan-Ramon Manchado, Vianants, 2023.
Cianotípia virada. 50 x 37,5 cm.
«Solc fotografiar persones amb què em creuo al carrer. Busco capturar una dimensió que difícilment podria copsar a ull nu, però que puc contemplar de manera diferida i pausada un cop materialitzat l’objecte fotogràfic. La monocromia i la pèrdua de definició que es produeixen a les imatges de manera natural durant el procés de revelatge contribueixen a simplificar-les i alliberar-les del seu context, de manera que aquestes persones desconegudes amb les quals m’he creuat pel carrer se’m manifesten d’una manera inequívocament transcendental.»
3. Román Yñán, El nostre jardí, díptic de la sèrie “Our Garden”, 2021.
Fotografies analògiques copiades en paper Hahnemühle. 50 x 80 cm.
«”Our Garden” és un projecte artístic en creixement constant, que sorgeix després de dotze anys fotografiant tota mena de jardins i també el creixement dels meus fills.»
4. Alba Duque, Tess, 2021.
Fotografia digital. 80 x 120 cm.
«La Tess posa, en roba interior, al meu estudi. La seva posa i mirada mostren una serenitat i una confiança que han estat guanyades a poc a poc, a mesura que construïa una autoestima debilitada per uns cànons de bellesa en què ja no ens reconeixem, perquè mostren allò que ja no existeix. Ara, habita el seu cos amb valentia i el mostra sense pudor per tal d’esdevenir ella mateixa el referent que no tingué mai.»
5. Alberto Polo, s/t, 2019.
Còpies químiques a partir de negatius en blanc i negre. 60 x 40 cm.
«Aquest díptic es mou entre la fotografia documental i una fotografia més conceptual o reflexiva. Presenta dos moments allunyats en l’espai i el temps, i aïllats del seu propi context. Vull remarcar que tot i això poden tenir punts de connexió i fer-nos pensar en la materialitat o la lleugeresa de les coses, dels moments i de les mateixes imatges que, un cop capturades, desapareixen per sempre més.»
6. Santos Montes, s/t, 2023.
Fotografia analògica. 45 x 57 cm.
«Quan treballo sobre una imatge, n’hi afegeixo una altra, de manera que la relació entre totes dues estableixi una “falsa panoràmica” i que aquesta segona imatge doti la primera de misteri i faci més interessant. Aquest és el cas d’aquestes ombres a contrallum a la vora de la Playa de las Catedrales, a la província de Lugo.»
7. Gemma Miralda, L’entesa, 2022.
Fotografia digital. 70 x 45 cm.
«El pastor József Golicza jeu al costat d’un dels seus cavalls durant un exercici de doma natural, un cop acabada la seva jornada de pastor, als voltants de la comuna d’Ocland a Transsilvània (Romania). Treballa per a l’organització hongaresa Közbirtokosság (propietat comuna), que promou l’ús dels recursos de la terra de forma comunal per a la millora i la conservació del paisatge i del medi ambient.»
8. Myriam Negre, Dona d’Aigua, 2020.
Doble exposició amb càmera digital. 66,5 x 100 cm.
«Dones quasi incorpòries que habiten indrets com ara torrents, salts d’aigua, fonts, gorgs. L’origen del mite de la Dona d’Aigua s’enfonsa en el temps, i no sols a Europa es veu aquesta equació dona-aigua, que sempre és signe de vida i regeneració. La dona i l’aigua, fertilitat i creació de vida, ens mostren la necessitat de reflexionar sobre la situació de les dones i les aigües al món actual.»
9. Rosa Gabriela, Oda al atardecer, 2023.
Fotografia analògica escultòrica. 77 x 120 cm.
«Aquesta obra pertany a una sèrie amb la qual reflexiono sobre la paradoxa entre una imatge fidel, que és una ficció i pretén ser real, i una imatge alterada que utilitza les característiques dels processos gràfics alternatius per significar i compondre, perquè m’interessa la capacitat de descobrir capes de realitats que altrament podrien passar desapercebudes. Per això, resto en presència activa, alerta a situacions contingudes en petits fragments de la quotidianitat, en aquells espais ambigus en què la figura humana i la geometria s’intercanvien.»
10. Andrés Cañal, Delta, 2022.
Fotografia digital. 40 x 60 cm.
«A la meva feina com a dissenyador gràfic o il·lustrador, sempre havia utilitzat la fotografia, bé integrant-la als meus projectes, bé simplement com a apunts per a dissenys o dibuixos. De manera natural, un dia començaren a tenir vida pròpia. A diferència de la majoria de les meves fotos, que són sovint el resultat de llargs moments d’observació i paciència, en aquesta fotografia tot va ser força més espontani. Estava enquadrant les escales d’un far quan vaig veure la Marie, la meva dona, apropant-se des de damunt de la duna més propera.»
11. Lluc Queralt, Sinergies, 2023.
Fotografia amb tintes pigmentades. 30 x 90 cm.
«Fa anys que a través dels meus viatges arreu del món intento aparellar escenes i territoris, creant mitjançant díptics metàfores visuals i encaixos en què geografies i narratives dispars es troben en un diàleg de continuïtat dins una imatge. La concepció documentalista deixa pas a somieigs visuals, paranys estètics i onírics on la imatge descobreix l’extraordinari en l’ordinari.»
12. Nora Ancarola, El darrer passatge de Walter Benjamin, 2020.
Fotografia digital. 34 x 170 cm.
«Aquestes imatges, fetes a Portbou el setembre de 2020, parlen del darrer passatge de –la vida de– Walter Benjamin. Imaginen un possible somni de Benjamin la nit del 25 de setembre que, ni la vigilància ni la falta de futur anunciat, no van poder impedir. Seixanta anys després de la seva injusta mort, al poble encara es pot copsar el seu pas, la seva respiració.»
13. Anna Ill, Preludi, 2023.
Fotografia analògica. 40 x 30 cm.
«Assaig visual sobre les expectatives que ha de complir una dona-objecte dins de la societat heteropatriarcal. El ritual del cos sobre el vestit actua com a preludi al desig d’alliberament. El cos activa l’objecte del vestit –element passiu– amb l’acció de desvestir-se, fugint del vestit. Una metàfora sobre l’alliberament d’aquesta segona pell que ens envolta i que ens protegeix, però que alhora ens limita.»
14. Lucía Gorostegui, Piedra, papel, tijera, 2022.
Fotografia digital. 30 x 110 cm.
«Aquesta imatge neix de la necessitat d’habitar la subjectivitat, d’observar la mirada. Abraça la intuïció que un acte senzill –arrugar i aplanar un full de paper vegetal– conté formidables metàfores sobre la construcció de la pròpia realitat. Empremta és record, memòria i indici. És solc, que guia el següent moviment. És pla i és territori.»
Finalistes del Premi de Fotografia 2023
Fins al 18 de juny de 2023 al Palau Solterra de Torroella de Montgrí.
L’exposició mostra les obres dels 33 finalistes del Premi de Fotografia 2023 de la Fundació Vila Casas, d’entre les quals destaquen el primer premi –concedit a Carma Casulá– i el segon –per a Joan-Ramon Manchado.
