Autoretrat, 1966. Oli sobre tela. Fundació Carmen & Lluís Bassat


“La meva pintura és molt emotiva, però tot i la senzillesa aparent és força complicada. Cerco una simplicitat de forma que tingui una clara riquesa emocional”


Contemporània de si mateixa és l’exposició que la Fundació Vila Casas dedica a Maria Girona (Barcelona, 1923-2015) en el centenari del seu naixement. Comissariada per Victoria Combalía i Àlex Susanna als Espais Volart, aquesta mostra té un objectiu clar: situar l’artista al lloc que es mereix.

Maria Girona va gaudir d’un ambient familiar de gran riquesa cultural. Filla de l’arquitecte Lluís Girona i neboda del pintor i crític Rafael Benet, es va formar a l’Acadèmia de Tàrrega. Va formar part del grup Els Vuit, integrat pel seu marit, Ràfols Casamada, els pintors Vicenç Rossell, Joan Palà i Ricardo Lorenzo, l’escultor Miquel Gusils, el poeta Jordi Sarsanedas i el compositor Joan Comellas. La seva obra s’oposava a l’artifici i el virtuosisme de la pintura dels primers anys del franquisme i, a través del color i de l’essencialitat, va fer una aposta per la modernitat.

L’estada a París entre 1950 i 1954, gràcies a una beca del Cercle Maillol de l’Institut Francès, va marcar un punt d’inflexió en la seva trajectòria: va conèixer a fons l’obra de Cézanne, Matisse, Bonnard, Picasso, Braque i Juan Gris. La seva pintura, partint del fauvisme, recull també certes lliçons del cubisme abans d’esdevenir plenament contemporània de si mateixa. A més a més, trobem el mediterranisme de les tres ciutats que l’inspiraven: Barcelona, Cadaqués i Calaceit. Amb Ràfols Casamada, també va fer una tasca pedagògica important a l’Escola EINA, on estaven atents a les idees estètiques més avançades de l’època.

L’exposició, que es pot visitar fins al 14 de gener, consta de quatre àmbits temàtics: Les ciutats del desig, Paisatges de l’ànima, El regne de les coses i Collages. Cadascun d’ells ens apropa a a una pintora que el crític J. F. Yvars va dir que pertanyia “a una lúcida tradició d’artistes fora del temps àvids del detall sensible i la senzillesa expressiva”. Fem un passeig per catorze de les obres que hi trobareu, i us convidem a gaudir de la visita guiada que els comissaris, Victoria Combalía i Àlex Susanna, oferiran el dijous 9 de novembre a les 18.30 h.



1. Ursus, 1990.
Oli sobre tela, 100 x 100 cm.
Fundació Ràfols Casamada.



2. Cap de Creus, 1991.
Oli sobre tela, 49,5 x 59,5 cm.
Col·lecció Isaac Candelario.



3. Far del Cap de Creus, 2002.
Oli sobre tela, 73 x 92 cm.
Fundació Ràfols Casamada.



4. Sala Calaceit, 1968.
Oli sobre tela, 92 x 73 cm.
Col·lecció Oriol Todó.



5. Armari, 1976.
Oli sobre tela, 65 x 54 cm.
Fundació Carmen & Lluís Bassat.



6. Saint-Valéry-en-Caux, Normandia, 1995.
Oli sobre tela, 100 x 100 cm.
Fundació Ràfols Casamada.



7. Horts i cases, 1949.
Oli sobre tela, 66 x 54,5 cm.
Col·lecció Germans Todó.



8. Bar Marítim (Cadaqués), 1981.
Oli sobre tela, 56,5 x 72,5 cm.
Col·lecció G. Mora – C. Sanvisens.



9. Les garotes, 1975.
Oli sobre tela, 92 x 73 cm.
Fundació Carmen & Lluís Bassat.



10. El port de ciutat de Palma, 1984.
Oli sobre tela, 50 x 61 cm.
Col·lecció Antònia Vilà.



11. Fruitera sobre fons blau, 1995.
Oli sobre tela, 100 x 100 cm.
Fundació Ràfols Casamada.



12. Far de Cap de Creus, 1994.
Oli sobre tela, 65 x 54 cm.
Fundació Carmen & Lluís Bassat.



13. Bodegó i llum, 1966.
Oli sobre tela, 65 x 54 cm.
Col·lecció Javier i Marta Villavecchia.



14. Far i lluna, 1998.
Oli sobre tela, 38 x 46 cm.
Col·lecció particular.



Maria Girona, contemporània de si mateixa, fins al 14 de gener del 2024, als Espais Volart de Barcelona.

“La meva pintura respon a una emoció intensa davant un paisatge o un objecte, i miro d’intensificar-la, de traduir-la en pintura, tot passant sempre pel cap per tal de canalitzar-la i de compondre el quadre per dotar-lo de ritme.”

Ràfols Casamada i Maria Girona.
Més notícies
Fina Miralles: «Jo vull ser qui soc»
Comparteix
L'artista diu que «arriba un moment a la maduresa que has de ser mestressa de la teva vida»
Antoni Vila Casas: «El dia que em mori, que no ho diguin a ningú»
Comparteix
«Als 40 anys vaig arribar a pensar que ja em podia morir, però em vaig tornar a enamorar»
El poder de la subtilitat de Maria Girona i Fina Miralles
Comparteix
La Fundació Vila Casas comença la temporada reivindicant l'obra menys coneguda de les dues artistes
El fons de Vila Casas, a fons
Comparteix
Antoni Tàpies, Jaume Plensa i Lita Cabellut són alguns dels noms que col·lecciona la Fundació

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa