El bon pare i la no tan bona mare

"No em deixa de sorprendre com de diferent ens tracten a mi i al meu marit quan som en llocs públics amb els nostres fills. A mi em jutgen, em qüestionen o m'ignoren obertament; al meu marit li estenen una catifa vermella als peus en les (admetem-ho, rares) ocasions en què és ell qui està sol amb els nens". Ho explica Chaunie Brusie, escriptora i mare de quatre fills, en el web Babble. I ho il·lustra amb aquests cinc exemples:

1. Al parc.
D'ell, diuen: Uau, mira quin bon pare, porta els nens al parc!
D'ella, diuen: Uau, aquesta dona ni tan sols està mirant els seus nens!
2. Al supermercat.
Ell sent: Oh, mira quin pare més bo que ets!
Ella sent: Caram, tens les manes molt ocupades!
3. A la perruqueria.
A ell li diuen: O sigui, només vols que t'hi faci una repassada?
A ella li diuen: I doncs, qui s'ha quedat amb els nens?Amb el pare: Ai, el pare t'ha pintat les ungles?
Amb la mare: Saps que la pintura d'ungles és tòxica, oi?
5. Amb amics.
A ell li diuen: Vas veure el partit?
A ella li diuen: Què fan els teus fills?