Marina Abramović, artista de performances, va néixer a Belgrad el 30 de novembre de 1946. La felicitem recordant el que va passar el 2010 al Museu d'Art Modern de Nova York (MOMA), durant la inauguració d'una retrospectiva dedicada a Abramović. Ella hi feia The artist is present, una de les seves actuacions més conegudes, en què explora la comunicació entre l'artista i l'audiència, la reflexió en silenci.
Una taula i dues cadires són l'escenari de connexió entre dos perfectes desconeguts. En una banda ella, a l'altra una persona anònima (o no). Un somriure avergonyit. Mans obertes. Peus creuats. Mirades intimidants. Tot de gestos entre estranys separats per una taula. S'aixeca algú i torna a seure algú altre.
Ell es posa còmode. Abramović alça el cap, se'l mira i se li eixampla el somriure. Al cap d'uns segons se li neguen els ulls. No pot evitar reclinar-se cap endavant i agafar les mans de l'home que té al davant. És l'Ulay, un antic amant de la Marina: van ser parella del 1976 al 1988. Ell ha irromput a la sala, ha creat un instant màgic i ha arrencat els aplaudiments dels assistents. Amb prou feines s'han dit res, però s'ho han dit tot. I la performance continua amb una nova persona.
Foto: Marco Anelli
