"A través d'aquest viatge personal, he crescut i he descobert que representar les meves pors s'ha convertit en un procés terapèutic, així com una porta d'entrada perquè els altres puguin expressar la seva opressió i començar el seu procés de curació." És amb aquests autoretrats que l'estudiant de fotografia Katie Joy Crawford ha plantat cara a la negror de la depressió i de l'ansietat.
Quan has d'aguantar un pes petit (el d'una gerra amb aigua, per exemple) durant dies o mesos, el pes esdevé insuportable.

Foto: Katie Joy Crawford
El cap se m'omple d'heli. He de respondre una pregunta fàcil o he de prendre una decisió petita, però la ment s'omple de curtcircuits i m'ho impedeix.

Foto: Katie Joy Crawford
Em fa por dormir. No em fa por la foscor absoluta, sinó la mica de llum que fa néixer una ombra terrorífica.

Foto: Katie Joy Crawford
No puc respirar. M'ofego.

Foto: Katie Joy Crawford
Sensació d'entumiment.

Foto: Katie Joy Crawford
Soc una ostatge de la meva ment, instigadora dels meus pensaments. Si penso, malament. Si no penso, pitjor.

Foto: Katie Joy Crawford
És estrany. Com quan nedes, vols tocar de peus a terra i t'adones que el terra és més avall del que et pensaves.

Foto: Katie Joy Crawford
Els talls són tan profunds que sembla que no s'hagin de curar mai.

Foto: Katie Joy Crawford
Tinc por de viure i tinc por de morir.

Foto: Katie Joy Crawford
Per més que m'hi resisteixi, l'ansietat sempre serà aquí, desesperada per cobrir-me i abraçar-me i trencar-me i deixar-me sense paraules.

Foto: Katie Joy Crawford
Et vaig crear jo, a partir de pors i mentides, i ets la meva reclusió.

Foto: Katie Joy Crawford
La depressió no et permet sentir res. L'ansietat et fa sentir massa. Patir depressió i ansietat alhora és una guerra constant dins la pròpia ment. Una guerra en què no guanyes mai.

Foto: Katie Joy Crawford