Pels ports del Ribagorça, al cor de la Noguera,
paro el meu cotxe i resto badant,
les alzines que s'allunyen al capvespre,
de la terra surt quelcom sobrenatural.
Lluny les mentides i els errors,
lluny la injustícia i la por.
És l'amor qui m'empeny a estimar la justícia
que aquesta terra m'està demanant.
Per l'Eix del Llobregat pujant a Berga,
se'm fa evident dels homes el progrés.
Els boscos i els rius que abans eren nets
paisatge fet a clapes que ens han cremat.
Potser si sortim endavant,
tots gaudim d'oportunitats.
Però mentre l'home no entengui la raó d'estimar,
vindré tot viu al seu voltant jo
Seguiré lluitant enmig de la fredor
com una flor que neix amb el desgel.
Embriac d'amor llenço el puny al vent,
jo vull per a demà la meva terra lliure.
Sí, seguiré lluitant,
com una flor que neix amb el desgel,
embriac d'amor llenço el puny al vent
jo vull per a demà la meva terra lliure.
Si heu pujat als cims pels volts de maig
i heu vist la bellesa que s'ofereix,
si heu sentit remoure els vostres endins
amb el vent que us retorna el vostre esperit.
Jo també he somiat aquesta nit
tota la terra estesa així,
homes com flors naixent arreu
sacsejats pel vent de llibertat
que els fa més dignes i he pensat que
Seguiré lluitant enmig la fredor
com una flor que neix amb el desgel,
embriac d'amor llenço el puny al vent
jo vull per a demà la meva terra lliure.
Sí, seguiré lluitant,
com una flor que neix amb el desgel,
embriac d'amor llenço el puny al vent
jo vull per a demà la meva terra lliure.