Va arriDObar el tiet amb barba llarga,
els avis feien dinar espeREmcial,
i va dir “FAnens, esteu moSOLrenos”,
i va dir “alFAmenys, heu crescut un DOpam”.

I l’IgDOnasi i jo li escoltàvem
mil aventures de REmpaïsos llunyans
i estaven FAbé, i eren disSOLtretes,
però era diFAfícil treure’s del DOcap
el fer voDOlar per damunt del
barri aquell regal esREmtrany.
Per fi a FAbaix, vam situar-nos
a una disDOtància prudencial
de les senDOyores que es bronzejaven
i dels cotxes aparREmcats,
vam estuFAdiar els corrents de SOLl’aire,
vam asseFAcar-nos la SOLsuor de les DOmans.
Però el boomeREmrang s’encalFAlava entre les SOLbranques i no tornava DOmai.
Però el boomeREmrang reclaFAmava la peSOLrícia d’un professioDOnal.

I van baixar els altres amb la Vanessa
-ai la Vanessa, com li deu REm‘nar?-,
menjaven FApipes amb arroSOLgància,
se’n foFAtien des del DObanc,
fins que avorrit d’aquell espectacle
va venir el Xavi, que era més REmgran,
“deixeu-me un FAtir, feu-vos enSOLrere,
deixeu-me un FAtir, colla de maDOtats,
que això és caDOnell, que això el que vol
és un bon joc de REmbraç!”.
I, senFAyors, tan bo és insistir
com saDOber-se retirar
i, no sé l’Ignasi, però, en el meu cas,
puc reconèixer que em va fer REmmal
veure en els FAulls de la VaSOLnessa
que la FAcosa es poSOLsava interesDOsant.
Però el boomeREmrang va encalFAlar-se entre les SOLbranques i no tornava DOmai.
Però el boomeREmrang reclaFAmava la peSOLrícia d’un professioDOnal.

DO
Però parlo de DOtemps, crec que era el juliol
en què es va fondre l’InduREmrain
i vam FAmaleir el danès i les DOrampes d’Hautacam.
Els anys, en DOfi, ens han fet com homes
i, malgrat que ningú ha proREmcreat,
vaig penFAsant alternaSOLtives,
per si FAmai es dóna el DOcas.
I en aquest DOmón entre els meus forts
no hi haurà mai els deREmtalls
però m’esforçaFAré i una cosa m’abstinDOdré de regalar,
que la infanDOtesa serà divertida, màgica,
lliure, d’acord, accepREmtat,
però no hi FAha tant temps per SOLperdre i,
tard o d’FAhora, només SOLqueda una veriDOtat:
Però el boomeREmrang s’encalFAlava entre les SOLbranques i no tornava DOmai.
Però el boomeREmrang reclaFAmava la peSOLrícia d’un professioDOnal.

Ei Vanessa si sents això una abraçada molt gran.



En les seves últimes gires, Manel ha tocat una versió més electrònica de Boomerang, en línia amb el seu so dels seus últims discs. La van gravar a Razzmataz:

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa