Intro: DO

Vaig entrar a la festa, l’amfitrió
em va presenSOLtar els conviDOdats.
Vaig cridar “he vingut a començar de zero”,
SOLvaig acomodar-me en un soDOfà.
Des de LAmla finestra es veia el parc
on s’avorrien uns adolesREmcents.
Vaig penSOLsar ¿on dorm?, ¿què veurà quan es llevi?
Mentre desapareixíem DOlentament.

Vaig comprar-me un saldo de trompeta,
assaSOLjàvem cada DOnit.
Estava bé tocar, però prefeSOLria
barallar-me amb els veDOïns.
Ahhh, miLAmreu, un Mi Major volant,
escapant-se per damunt del REmcelobert.
Vaig esSOLcriure-li alguna cançó, ¿i què?
Mentre desapareixíem DOlentament.

Vaig pujar a un arbre amb l’ambiSOLció
de veure el LlobreDOgat.
Les branques eren guerxes i del SOLpes
se’n van tombí, tomDObar.
Les LAmnoies joves de la vila
se’m van quedar mirant de lluny, riREment.
Ahhh, la SOLvida podia ser difícil
mentre desapareixíem DOlentament.

Vaig trobar una dona, vam llogar
un apartaSOLment prop de GaDOvà.
Què vam ser ella i jo tot aquell temps
em temo SOLque no us ho sabré expliDOcar.
Mai vaig LAmdir-li en què pensava
l’hemisferi més cabró del meu cerREmvell.
Una SOLbrisa fresca a la platja deserta,
mentre desapareixíem DOlentament.

L’ajudant del mag va treure el vel
i allà seSOLguíem, morts de DOfred.
El públic amb raó emprenyat
reclaSOLmava que li tornessin els DOdiners.
El produLAmctor abraçava la cartera
i deia “paciència, senyors REmmeus;
les paSOLraules màgiques funcionen
però aquest parell desapareixen DOlentament”.

El del teLAmatre demanava calma dient
“tranquils, res és tan pur ni REmnet;
les paSOLraules màgiques funcionen,
però aquest parell desapareixen DOlentament”.


Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa