Intro: SOLm
Vam sobreviure a l’incendi
vam fer-li front al gegant,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball delRE# cap per RE avall.
SOLm Paella congelada, falleres de cartró,
olor a roda cremada, gomina i processó.
Saluda el senyoret, escola de retors,
el sant a passejar, Un beRE# so i una florRE .
SOLm Nos vamos a forrar, un finde en benidorm,
posar la mà i callar, platges de formigó.
Vivir así es morir de amor, cantavaRE# Milans del BoRE sch.
SOLm L’himne regional provoca llàgrimes,
pàgines i pàgines, d’un tràgic sainet que esgarra ànimes.
Pas de “pasodoble” al camp de futbol,
alça la mà dreta l’aficióRE# a la curva noRE rd.
SOLm Una discoteca enmig d’un camp d’arròs,
boquetes tortes a la terra de les flors.
La Geperudeta, besant la Moreneta:
Vendetta!! Vendetta i noves glòRE# ries en ofeRE rta.
SOLm Allà on el món s’explica en diminutiu,
on plora la collita del secà i del regadiu,
plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu,
i una banderaRE# talla com RE arma de doble fil.SOLm
Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a Alcoi.
Del Mondúver al Penyagolosa i el BenicadellRE#
el poble serà un maRE rtell o un pes mort.SOLm
Vam sobreviure a l’incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
encaRE# ra ressonen per seRE rres i valls.
SOLm Vam defugir eixes normes,
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el baRE# ll del RE cap per avall.
SOLm Vinc d’on van voler fer una falla, terra de foc i de sal,
on la metralla travessava i rebentava els cristalls,
on les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals
que donen alegries peRE# nes i menRE jar.
SOLm Vinc de les platges horteres sostingudes amb deutes brutals
de microclima i macroestafa, trist i real,
roders que repartien, herois de veritat,
segrestadors de LaRE#m arina i del ComRE tat.
SOLm Taronges i olives, cirera i raïm,
netes de morisques, fills de mallorquins,
on no para la festa fins dimecres que comença i
tots els problemes es dissoRE# len en aniRE s. TenimSOLm
una cova de lladres en cada ciutat,
molt d’aprofitat per metre quadrat..
Una costa traida, un desig de fugidaRE#
amb un tren capRE al nord que no arriba…
SOLm Camps abandonats, qui vol llaurar podent ser ric?
guiris reballats, passa la vida..
Cada primavera s’emociona algun lletraferit
quan pega un esclafitRE# la vall flòridaRE .
SOLm Tantes voltes torts en tantes dates,
l’arbre mai no havia estat madur.
Sabíem que seria dur, ni nom
ni mapa ni futur: amors que matenRE# ,
cacem les rates i tombeRE m els murs
SOLm Vam sobreviure a l’incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
encaRE# ra ressonen per seRE rres i valls.
SOLm Vam defugir eixes normes,
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el baRE# ll del RE cap per avall.
SOLm RE# RE x2
SOLm Vam sobreviure a l’incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
encaRE# ra ressonen per seRE rres i valls.
SOLm Vam defugir eixes normes,
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
elRE# ball: el ball, el baRE ll del cap per avall.
SOLm RE# RE x2
Vam sobreviure a l’incendi
vam fer-li front al gegant,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ball del
olor a roda cremada, gomina i processó.
Saluda el senyoret, escola de retors,
el sant a passejar, Un be
posar la mà i callar, platges de formigó.
Vivir así es morir de amor, cantava
pàgines i pàgines, d’un tràgic sainet que esgarra ànimes.
Pas de “pasodoble” al camp de futbol,
alça la mà dreta l’afició
boquetes tortes a la terra de les flors.
La Geperudeta, besant la Moreneta:
Vendetta!! Vendetta i noves glò
on plora la collita del secà i del regadiu,
plou amb burrera, però sempre baixa buit el riu,
i una bandera
Vivim la vida de gaidó, acabareu com el pelletes a Alcoi.
Del Mondúver al Penyagolosa i el Benicadell
el poble serà un ma
Vam sobreviure a l’incendi
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
enca
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ba
on la metralla travessava i rebentava els cristalls,
on les muntanyes baixen escalonades per lluir bancals
que donen alegries pe
de microclima i macroestafa, trist i real,
roders que repartien, herois de veritat,
segrestadors de La
netes de morisques, fills de mallorquins,
on no para la festa fins dimecres que comença i
tots els problemes es disso
una cova de lladres en cada ciutat,
molt d’aprofitat per metre quadrat..
Una costa traida, un desig de fugida
amb un tren cap
guiris reballats, passa la vida..
Cada primavera s’emociona algun lletraferit
quan pega un esclafit
l’arbre mai no havia estat madur.
Sabíem que seria dur, ni nom
ni mapa ni futur: amors que maten
cacem les rates i tombe
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
enca
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el ball: el ba
vam fer-li front al gegant,
vam suportar eixes bombes que
enca
vam profanar els seus sants,
vam agafar aquell quadre i ballàrem
el
