FA#mUna hermosa SImplana
tinguí per bresFA#msol,
FA#mcom la vigaSImtana
no en veu altra el FA#msol. SIm
FA#mJo fui la forSImmiga
FA#mde son pla i garSImriga,
FA#mdel mas oreSImneta,
del camp rosFA#msinyol. SIm
VeLAgí hermoses MIterres,
més d’una ciuREtat,
m’enfiMIlí a les LAserres
de l’MIalt MontserRErat.
BaLAixí a BarceMIlona,
la perla amb què REl’ona
enriMIquí fa LAsegles
l’anMItic PrinciTRpat.
LA REm x7
LA
A REcasa hi tinc forLAmigues.
Vaig troREbar-les un maLAtí
sobre el REmarbre de la LAcuina
i cap producte les ha fet fugir.
A l’esREquerda d’on veLAnien
vaig fliREtar un verí morLAtal
i, al taREpar-ho bé amb masLAsilla,
van sortir per la pica del bany.
Llavors amb un raig d’REaigua les poLAdia reduREir,
van LAperdre-ho tot desREconcertades LAdins un remoRElí.
En quedaven soliLAtàries
i era REquasi diverLAtit:
tan aREviat les perdoLAnava
com les torturava entre dos dits.
Però, amb el REdies fent setLAmanes,
vaig sorREprendre’n escaLAmots
al REpotos de la LAtaula,
fent-se fortes dins d’uns albercocs,
i ja no em va fer REgràcia LAfregar en el menjaREdor
fiLAleres plateREjades que es perLAdien pel balREcó.
I aREvui, en estiLArar-me,
la fosREcor duia un broLAgit,
un siRElenci de forLAmigues
ha trencat la calma de la nit.
El graREpat a la mà LAdreta
és el REque primer he noLAtat,
el graREpat que s’enfiLAlava
per l’esquerra, el que m’ha preocupat.
I he volREgut incorpoLArar-me
i ara esREtic aquí, ben LAdret,
els quaREdrats de gres relLAlisquen,
el guix viu es menja la paret.
VeLAgí hermoses MIterres,
més d’una ciuREtat,
m’enfiMIlí a les LAserres
de l’MIalt MontserRErat.
BaLAixí a BarceMIlona,
la perla amb què REl’ona
enriMIquí fa LAsegles
l’anMItic PrinciTRpat.
Les LAsento com treMIballen, han pres el passaREdís.
Han bloqueREjat la MIporta, no LAem deixaMIran sorREtir.
Els LAsobra l’enerMIgia, perseveren dins els REnius,
me’n trec de MIles oLArelles, de la MIboca i els naRErius.
A casa hi tinc forLAmigues, van apaRErèixer un maLAtí.
Em REfalten al resLApecte, acabaREran ambLA mi!
La RELògica no enLAganya, la RECiència ens LAporta aquí,
n’empasso moltes més de les que puc pair.
