Intro: RE
“PerSOL com els agrada respondre jo sé que menRE teixen, o prescinSOL deixen de la veriRE tat.
L’abMIm sència de risc als seus ulls prova que repeRE teixen disSOL cursos memoriRE tzats.”
M’hoFA#m va dir l’Adela avanSOL çant cap al marge que RE delimitava el SOL món habiRE tat.
CriFA#m dava al paisatge: “DarSOL rere dels marges semRE pre hi ha un sender amb ombraSOL per camiRE nar!”.
VaMIm ser un privilegi poSOL der-me esperar allà amb l’ARE dela que aSOL nés caient la RE nit.
QuanMIm vam abraçar-nos va SOL xiuxiuejar-me “ets iRE diota, t’hauSOL ries diverRE tit”.
IFA#m vaig contemplar-la avanSOL çant cap al que fos que el RE marge teniaSOL per ofeRE rir.
EnFA#m l’últim moment va giSOL rar-se, va fer-se un peRE tó a la mà oberta i, SOL ffff,
va bufar cap aRE mi.
IDO des de l’altra banda em va semblar senSOL tir…
IDO des de l’altra banda encara em LAm va semblar senLA tir…
No tens per què estar aRE quí! LA
Aquest és un hoSOL nor del que pots prescinLA dir!
No tens perRE què estar aquí! LA
No tens per què estar aRE quí! LA
Aquest és un hoSOL nor del que pots prescinLA dir!
No tens perRE què estar aquí! LA
“Per
L’ab
M’ho
Cri
Va
Quan
I
En
va bufar cap a
I
I
No tens per què estar a
Aquest és un ho
No tens per
No tens per què estar a
Aquest és un ho
No tens per
