Catorze
L’espectre de Maria Antonieta (Acords)


REClar que arriben dies on tothom li sembla
imbècil i opta SOLper callar.
REClar que si es concentra pot sentir perfums
exòtics recorSOLrent-li el braç.
LAmClar que es fa pesada amb els seus contes de
carrosses que traSOLvessen prats.
RENo goseu jutjar-la des dels vostres cossos
momentàniaSOLment tan vius i sans!

Que al tombant de LAmvespre,
DOquan el sol se’n SOLva,
Maria AntoLAmnieta
DOsurt a investiSOLgar.
I travessa el LAmtrànsit
DOi es cola allà on SOLvol
per fer por a LAmnenes
DOi a homes sense SOLson.
I amb altres esLAmpectres
DOes riu dels morSOLtals
asseguda en LAmpunxes
DOde la cateSOLdral.

REI sobrevolant París desert es SOLdiu:
“MaSImria, ets aDOquí, tan REllesta com et SOLpensesSIm
i no DOveus com REels reDOcords t’estan menREtint,
t’estan menSOLtint!”.    MIm               RE
I es SOLdiu:
“MaSImria, només DOtu saps REcom vas arriSOLbar a
avorSImrir la DOvida a REl’inteDOrior d’aquells jarREdins,
d’aquells jarSOLdins!”.    MIm

RE SOL MIm RE SOL


Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa