Un REcamell d’Orient enSOLtra a la ciuREtat,
carSImrega a la REgepa un sac SOLple de reLAgals.
PreSOLgunta al seu RErei quin caLAmí han de seSImguir,
però l’REhome està LAben adorSImmit.
El SOLcamell LAvol desperREtar-lo amb un SImcrit, MIque es perd MI7en la LAnit.
“DisREculpi taxista, em poSOLdria orienREtar?
Som SIma nit de REReis, com vosSOLtè ja saLAbrà,
un SOLnen i una REnena ens esLAtan espeSImrant,
porREtem uns paLAquets de molt SImlluny,
però el SOLrei ha caiLAgut en un REsomni proSImfund
i MIestic MI7tan perLAdut!”
GrimREpa el camell, grimpa, grimSOLpa pel faREnal!
DesSImcansa al balREcó del SOLpis princiLApal,
es SOLtopa amb pa i REaigua que li LAhan prepaSImrat,
però el RErei dorm en LAel carreSImró
i el SOLcamell no LAvol malgasREtar l’ocaSImsió MIde tasMI7tar unes LAneules LA7i un torREró.
I es REmira al pessebre i es SOLtroba atracREtiu,
alSImlà entre la REmolsa, traSOLvessant un LAriu,
però SOLno queda REtemps i s’aLApropa al soSImfà,
amb les REdents treu, amb LAcura, del SImsac,
uSOLna biciLAcleta de REcolors llamSImpants, MIunes MI7nines LArusses i LA7un solREdat.
Un REcamell d’Orient surt SOLde la ciuREtat!
La SImgepa lleuREgera, buiSOLda de reLAgals!
El SOLrei es desREperta i preLAgunta on esSImtan.
“Pot REestar tranLAquil, MajesSImtat”,
conSOLtesta la LAbèstia avanREçant per l’asSImfalt, MI“ja l’aMI7visaréLA en LA7arribREar”.
I el REsol va sortint i el rei SOLsegueix ronREcant!
I el SImsol va sorSOLtint i el rei LAsegueix ronREcant!