Bipolaritat: la creu i la cara

El diagnòstic de trastorn bipolar és força comú. Segons la fotògrafa Liz Obert, el pitjor de patir-lo és acostumar-se a conviure amb dues realitats molt diferents, una de portes endins i una altra de portes enfora. En aquest projecte artístic contraposa, en persones que ho pateixen com ella mateixa, dues imatges: la primera mostra el dolor interior d'aquests malalts, i la segona mostra com els agradaria ser vistos als ulls d’un món que massa sovint els exclou.

1. La Liz Obert que pateix: «El meu gos Niko, vi i pizza, ciència-ficció, novel·les de fantasia, treballar a l'estudi, escoltar llibres gravats en cinta, migdiades, estar a casa, amics propers, intentar no pensar. Dormir molt.»2. La Liz Obert, com voldria ser vista: «Tenir vida social, hores felices, anar d'acampada, escalar, veure'm bonica, optimista, sentir que tot anirà bé.»
3. La Katherine que pateix: «Sentir una forta ansietat, pensar que tot va malament, analitzar-ho tot, fer-te falsos escenaris, no sentir que estic desfent expectacions, aïllar-me, estar a casa, arraulir-me al llit i seure al porxo fumar cigarros, trucar els meus amics, perdre coses, evitar situacions socials.»4. La Katherine, com voldria ser vista: «Netejar l'habitació, el meu cotxe, organitzar el meu estudi, mostrar-me arreglada i xerraire, animada, somrient, amb energia, establint converses. Preocupar-se molt pels altres, tenir una visió clara, maldestra, descarada. Participar en esdeveniments socials fent ximpleries, cantar, inventar-me cançons, fer il·lustracions.»
6. El Jonathan, com voldria ser vist: «No sóc l'ànima de la festa. Estic assegut aquí. Confiat, enginyós, ràpid, impertorbable. Gairebé tot sembla possible, fins i tot el que probablement no intentaré mai. La música ajuda. Stieve, Roberto, Sparklehorse, Roxy Music.»
7. El Brian que pateix: «Escolto música: Ryan Adams, Neil Young, Wilco, Radiohead, The National, Jeff Buckley, Pavement, Echo and the Bunnymen – coses així, M’agrada l’absorció que produeix la música. Si em deixo portar pel ritme i la música el meu humor es pot alterar i reforçar. Totes les emocions estan en joc – des del mareig a la desesperació i tots els punts entremig.»
8. El Brian, com voldria ser vist: «Em sento babau quan hi sóc. Les meves inhibicions es redueixen. Em sento enèrgic i ràpid, amb enginy. Encara escolto música, però la meva llista de reproducció canvia, tinc més ganes de posar-me Soul o Hip-Hop – Al Green, John Legend,  The Roots o Stieve Wonder. Quan hi sóc, escolto els Beastie Boys, The Clash, Nirvana, Pixies.»
9. La Tamera que pateix: «Mirar la TV. Fumar cigarretes al lavabo. Parlar amb mi mateixa a l'estudi. Guanyar pes pels mals hàbits. Beure cafè dues vegades al dia. Provar de fer una migdiada. No dormo bé. Vaig recordant els esdeveniments passats i les coses que mai passaran.»
10. La Tamera, com voldria ser vista: «Llargues caminades per la ciutat. Temps amb els amics. Concerts de música metàl·lica. Fumar a fora. Treballar en projectes que necessiten una immediata atenció. No dormir. Barrejar estats emocionals. Divagant i renyant-me a mi mateixa per ser com el gos i el poni de la gent.»
11. La Steph que pateix: «Sóc petita i necessitada, com la cançó de la Sia. Estic envoltada per una boira de fracàs, submergint-me en les expectatives que no he aconseguit. Una ombra de mi mateixa.»
12. La Steph, com voldria ser vista: «La meva vitalitat i estima per la vida són innegables. Sóc la força personificada, la bellesa en moviment. Parlo per mi mateix i en nom dels altres amb una clara veu.»
13. El Colton que pateix: «Immergir-te en un mateix. Domar-ho. Provar-se un mateix. Controlar-ho.»
14. El Colton, com voldria ser vist: «Hola! Sóc Coton. I tu?»