Marie Bracquemond (1 de desembre del 1840-Sèvres, 17 de gener del 1916) va néixer en una família humil i va quedar òrfena de pare quan encara era un nadó. La seva mare es va tornar a casar i van portar una vida itinerant. Tot i les dificultats econòmiques de la família, ella i la seva germana van començar a estudiar dibuix amb un pintor local quan la Marie tenia deu anys. Posteriorment, va poder formar-se amb Ingres, un artista que, segons Berthe Morisot, “dubtava del coratge i perseverança de les dones en la pintura i les encasellava en temes florals, bodegons o escenes pròpies del seu sexe”.
Va millorar la tècnica i la seva fama va començar a créixer fins arribar als salons del palau imperial: l’esposa de Napoleó III li va encarregar un quadre. En aquesta època li van oferir fer còpies de les principals obres del Louvre. Va ser aleshores quan va conèixer un jove pintor i gravador de prometedora carrera, Félix Bracquemond, amb qui es va casar el 1869. Un any després, va néixer el seu fill Pierre. Amb el temps, Bracquemond es va apartar de la influència d’Ingres i va dir: “No vull pintar flors. Vull treballar en la pintura i expressar aquells sentiments que l’art m’inspira”.
A finals dels setanta van tenir allotjat a casa seva un jove amic de Félix que tenia problemes econòmics: Paul Gauguin. Marie va quedar meravellada per la seva obra, i ell li va presentar els seus amics impressionistes. A ella se li havia obert un nou món: va experimentar amb la incidència de la llum sobre el color i va sortir a pintar a l’aire lliure. La seva obra es va transformar, va abandonar els principis acadèmics i la llum, el color i les pinzellades lliures van centrar els seus quadres.
La seva primera gran exposició va ser el 1878 amb la sèrie Les muses de l’Art, per la qual va ser elogiada per Monet, Degas i Gauguin. L’any següent la van convidar a participar a la 4a Exposició Impressionista. Va participar a les exposicions impressionistes de 1879, 1880 i 1886, i el 1881 va exposar cinc obres a la Dudley Gallery de Londres.
Però l'èxit va començar a afectar el seu matrimoni. L’enveja del marit, també artista, la va obligar a deixar de pintar a la dècada de 1890, quan, cansada de les recriminacions de l’espòs i dels continus impediments que li posava, Marie va deixar de pintar. Només va fer alguna peça esporàdica per a algun amic. El seu únic fill va escriure la biografia La Vie de Félix et Marie Bracquemond, on va afirmar que el seu pare estava gelós del treball de la seva mare, que l'home menyspreava l'ambició d'ella i no volia mostrar les seves obres als visitants.
1.Jove estirada sota un pomer florit, 1874
2.Les jugadores de jaquet, 1875/79
3.Dona llegint, s/d
4.El pintor (James Tissot) i la seva model dins un jardí florit, 1879
5.A la terrassa de Sèvres, 1880
6.Tres dones amb para-sol, 1880
7.El te de la tarda, 1880
8.La dama de blanc, 1880
9.Pierre i Louise Bracquemond en una passejada amb cavall sobre Mont-Dore, s/d
10.Una parella a La Divonne, s/d
11.Sota la làmpada, 1887
12.Pierre pintant un ram de flors, 1887
13.Paisatge del jardí, camí, 1890
14.Pierre i la seva tia Louise, 1890
"Pintores sota la catifa" és una secció de Nuri Salvador en què recollim les obres de desenes d'artistes, des del Renaixament italià fins al postimpressionisme, que la història de l'art oficial no ha tingut gaire en compte.
