Mary Cassatt (Pensilvània, 1844 – Mesnil-Théribus, 1926) va néixer en una família nord-americana acomodada i va passar la infantesa entre els Estats Units i Europa. Els seus pares li van transmetre la passió pels viatges i la cultura. Va aprendre idiomes i va rebre classes de música i de dibuix. Va decidir ser artista i, tot i l’oposició del seu pare, va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de Pensilvània (1861–1865), on va ser l’alumna més jove. Però el 1865, insatisfeta amb les classes, va deixar-ho i se’n va anar a París. El 1868, per primera vegada, una de les seves pintures va ser acceptada pel jurat del Saló de París.
Va ser una de les poques dones que, a la seva època, va recórrer Europa visitant museus i esglésies per copiar els grans mestres i aprendre d’ells. El 1870 va anar a Roma amb la seva mare, i el 1872 va viatjar a Parma amb una amiga artista, Emily Sartain, per copiar els frescos de Correggio. L’octubre del mateix any va anar sola a Madrid, on es va registrar com a copista al Prado. Després es va traslladar a Sevilla. Posteriorment, va viatjar a Bèlgica i als Països Baixos.
El 1874 es va instal·lar a París, on va començar a presentar les seves obres als Salons, però no hi va ser acceptada fins al 1877. Va ser la primera nord-americana admesa a participar-hi. Tanmateix, el jurat i els crítics van dir que els seus colors eren massa brillants i els seus retrats massa fidels al model. Els seus temes, inspirats en escenes de la vida quotidiana i protagonitzats per figures femenines i infantils, van ser admirats per Edgar Degas, que la va convidar a unir-se al grup dels impressionistes. Va participar a la quarta exposició impressionista de París, la del 1879. També va exposar en les edicions de 1880, 1881 i en l’última, la de 1886. Va ser una pintora original i moderna. La seva influència va ser clau en la difusió de l’impressionisme als Estats Units.
Als Estats Units, Mary Cassatt va ser una de les artistes més influents del segle XX. El seu amic Edgar Degas va ser el primer que la va inspirar a treballar amb pastels i a pintar retrats utilitzant aquesta tècnica. Els pastels es podien manipular amb més rapidesa i facilitat, no feien olor i permetien freqüents interrupcions. Per a Cassatt, que va fer molts retrats de nens, això va ser essencial. Els seus pastels són coneguts pels traços lineals audaços, que creen formes sensibles.
1.La mare de l’artista llegint Le Figaro, 1977-1978
2.Nens en un jardí (la mainadera), 1878
3.Nena en una butaca blava, 1878
4.A la llotja (Dona de negre a l’òpera), 1878
5.Mare pentinant al seu fill, 1879
6.Al balcó, 1879
7.El te de les cinc, 1880
8.Nens jugant a la platja, 1880
9.La senyora Cassat llegint als seus nets, 1888
10.El bany del nen, 1893
11.Estiu, 1894
12.Esmorzar al llit, 1897
13.Mare jove cosint, 1900
14.Nen jugant amb un gat, 1907-1908
"Pintores sota la catifa" és una secció de Nuri Salvador en què recollim les obres de desenes d'artistes, des del Renaixament italià fins al postimpressionisme, que la història de l'art oficial no ha tingut gaire en compte.
