Si aneu al MNAC, trobareu l'exposició Zurbarán (sobre) natural. D'entrada, i el més sorprenent, és que per primer cop podreu veure les tres versions (gràcies a la col·laboració entre el MNAC, el Musée des Beaux Arts de Lió i el Boston Museum of Fine Arts, propietaris dels tres quadres) de La Visió de sant Francesc d’Assís pel Papa Nicolau V, una obra cabdal de Francisco de Zurbarán (1598-1664). La possibilitat absolutament excepcional de confrontar les tres pintures aporta llum sobre cadascuna. En aquesta obra Zurbarán plasma un episodi llegendari segons el qual el Papa va sol·licitar veure el cos momificat del sant a la cripta de la basílica d’Assís. El pintor condensa una acció narrativa complexa posant el focus en l’essencial i ens mostra només la visió subjectiva del Papa. Zurbarán disposa la figura de sant Francesc com una obra d’art en un museu, treballant amb la llum, l’espai i la construcció geomètrica. Li atorga així força i una presència prodigiosa, fent que sembli que la mòmia del sant pren vida pròpia. A partir de la contemplació d’allò real, les imatges ens transporten més enllà de la realitat, o al seu interior, la seva ànima.
Hi trobareu, també, altres obres de Zurbarán, entre elles les dues versions bessones, subtilment diferents, de la seva cèlebre Natura morta d’atuells, la del Museo del Prado i la del Museu Nacional d’Art de Catalunya. Zurbarán demostra que l’art modela imatges que no repliquen la realitat sinó que la transcendeixen, apropant-nos al misteri de la vida. Les seves obres són dispositius per a la contemplació profunda, per a la meditació que ens obre a una experiència espiritual. La simplicitat i la puresa de les seves formes ens fascina i s’apropa a una sensibilitat contemporània. La manera de tractar els temes és una metàfora de l’art, però també de la potència de les imatges, de la seva capacitat per generar il·lusió de realitat.
Aquesta exposició també mostra com l’obra de Zurbarán ha arribat a la contemporaneïtat i la situa en relació a obres d’artistes contemporanis amb els quals s’aprecia una continuïtat en la síntesi formal i l’aspiració espiritual, com ara Alfons Borrell, Toni Catany, Joan Hernández Pijuan, Josep Guinovart, Antoni Llena, Aurèlia Muñoz, Marta Povo i Antoni Tàpies, així com també Antoni Llena i Eulàlia Valldosera, que han creat obres especialment per aquesta exposició.
1. Sant Francesc segons la visió del Papa Nicolás V, Francisco de Zurbarán, Museu Nacional d'Art de Catalunya.
2. Natura morta amb plat de codonys, de Francisco de Zurbarán, Museu Nacional d'Art de Catalunya
3. Sant Francesc en oració, de Francisco de Zurbarán, Museo del Prado.
4. Immaculada Concepció, de Francisco de Zurbarán, Museu Nacional d’Art de Catalunya.
5. Natura morta d'atuells, de Francisco de Zurbarán, Museu Nacional d’Art de Catalunya.
6. Presència de la llum, de Marta Povo, Col·lecció Nacional de Fotografia.
7. Homenatge a Zurbarán, 1964, de Josep Guinovart, Colección Fundación Juan March, Museo de Arte Abstracto Español, Cuenca. Foto: David Bonet
8. Sos: senyals de fum des d'un subsol, d'Antoni Llena.
10. Sense títol, d'Alfons Borrell. Dipòsit de la Generalitat de Catalunya. Col·lecció Nacional d’Art, 2024. Museu Nacional d’Art de Catalunya. 
10. Natura mortanúm.148. de Toni Catany, Museu Nacional d’Art de Catalunya.
