La lliçó inaugural més antiga que coneixem de la Universitat de Barcelona va tenir lloc va tenir lloc el 1536, amb la gramàtica i la poesia com a tema central, i és, encara avui, la cerimònia solemne més antiga d’aquesta universitat. Enguany se celebra el 150è aniversari del primer curs acadèmic inaugurat a l’Edifici Històric i la Universitat vol recordar-ho amb un seguit d’actes, activitats i visites que s’estendran durant tot el curs i que podeu consultar aquí. En parlem amb el Dr. Agustí Alcoberro, vicerector de Patrimoni i Activitats Culturals, mentre passegem per la Facultat de Lletres.
L’edifici històric va ser construït quan la Universitat de Barcelona va tornar a la ciutat, després del seu trasllat a Cervera.
La Universitat de Barcelona va néixer el 1450, però començà a funcionar a la dècada de 1530, quan es va construir el seu primer edifici a la Rambla. Era un edifici enorme i va arribar a tenir 1500 estudiants en una ciutat d’uns 40.000 habitants. Però tot s’estronca el 1714, quan la majoria d’estudiants i professors prenen partit en favor de la causa austriacista en la guerra de Successió. Les dues companyies més nombroses i actives de la coronela eren les d’estudiants! L’endemà de la derrota havia de començar el curs, però els Borbons van decidir tancar la universitat i enviar-la a Cervera, i això va generar una gran resistència perquè allà les oportunitats d’aprenentatge eren menors. Serà el 1842 quan, després de diversos intents, la universitat tornarà a Barcelona, on trobarà el seu edifici ocupat per militars i parcialment destruït. Els estudiants peregrinaran per diferents espais provisionals, com convents desamortitzats, fins que es decideix construir el que ara coneixem com a edifici històric, a plaça de la Universitat, el primer edifici públic situat al nou Eixample dissenyat per Cerdà.
Aquest any es commemora el discurs inaugural d’ara fa cent cinquanta anys. Què el fa especial?
Inaugurar el curs amb un discurs es va començar a fer en el primer edifici, es va mantenir a Cervera i va arribar fins als nostres dies. Habitualment, s’encarrega a un professor, que glossa els últims avenços en la seva matèria. El degà de dret Felip Vergés (1814 – 1889) va prendre com a tema el mateix edifici. Com que no estava acabat va fer el discurs en l’actual l’Aula Magna descrivint, això sí, com seria el Paranimf.
El discurs de Vergés, que arriba a adreçar-se als militars, sembla molt polític.
La inauguració de l’edifici coincideix amb una etapa revolucionària: els Borbons han estat expulsats i tenim un primer projecte de monarquia democràtica. Després vindrà la Primera República, que exigirà el retorn de la universitat i l’enderroc de la Ciutadella, fortalesa militar i emblema de l’opressió i el domini Borbònic sobre la ciutat. Però quan el govern revolucionari desallotja la Ciutadella per començar-ne l’enderroc, es troba que ha de recol·locar els militars. Aquests ocupen l’edifici de la universitat que s’acabava de construir (el que coneixem avui com a “edifici històric”), de tal manera que la banda de ponent de l’edifici era universitària, però la part de llevant estava militaritzada. Aquesta ocupació es va interpretar com una provocació i per això Felip Vergés diu “ya tenemos casa” i acusa els militars d’estar “en casa ajena”. Al llarg de la història, l’edifici ha esdevingut un emblema de la ciutat: tot allò que ha passat a Barcelona i a Catalunya ha tingut la seva translació en aquest edifici. Hem viscut en primer pla la Restauració Borbònica, la dictadura de Primo de Rivera, la Primera República, la dictadura de Franco, la Transició i, fa ben poc, el tancament estudiantil en els dies previs a l’1 d’octubre, que va ser clau en la mobilització pel Referèndum.
Parlant de fets revolucionaris, pocs saben que la primera dona que va estudiar a la universitat catalana ho va fer a la Universitat de Barcelona.
Sí, Elena Maseras va matricular-se a la Universitat de Barcelona l’any 1872, després d’aconseguir el permís explícit del rei per estudiar medicina. Com dèiem, es tracta d’una etapa revolucionària on passaven coses fora de l’orde del comú. Malauradament, quan va acabar la carrera aquesta etapa havia passat i varen negar-li la possibilitat de graduar-se, argumentant que tan sols li havien donat permís per estudiar l’ofici i no pas per exercir-lo. Al final aconseguirà el títol, però mentre a Madrid es discuteix el seu cas, dues dones més comencen la carrera, de manera que es graduen alhora: Dolors Aleu i Martina Castells. Ens agradaria reivindicar les seves figures al llarg del curs i en el marc del 8 de març.
Què fa de l’edifici històric un lloc tan especial?
Elías Rogent, referent del modernisme català, va construir un edifici amb claustres que recorden els dels monestirs medievals i transmeten una aura de pau difícil de trobar enlloc més. A l’edifici s’hi preserven també tretze aules històriques que volem restaurar tot conservant la seva singularitat: dotar-les de tots els instruments necessaris i fer-ho des del respecte pel patrimoni històric. Aquest any obrirem la torre del Rellotge, recentment restaurada. Això sí, les visites es faran en grups reduïts perquè, com a bon campanar, té un accés ben estret!
Quines altres activitats es preparen, per commemorar aquests cent cinquanta anys?
L’aniversari durarà tot el curs. Hi haurà un primer bloc, entre octubre i novembre, en què l’acte d’inauguració de curs que es fa cada any dedicarà un espai a recordar el discurs inaugural d’ara fa cent cinquanta anys. A més, hi haurà un acte acadèmic i històric conduït pel professor Jordi Casassas, així com un concert amb peces de compositors catalans dels últims cent cinquanta anys a càrrec de l’orquestra de la universitat. A això s’hi afegeix la publicació del nou catàleg d’art de la UB, que analitza els quadres que, en la dècada de 1870, van portar des del Museo del Prado per vestir l’edifici històric. Entre febrer i juny hi haurà jornades literàries i recitals i debats. En aquest segon bloc ens fa especial il·lusió inaugurar una exposició fotogràfica col·laborativa. Hem volgut convertir la commemoració de l’edifici en la commemoració de la seva comunitat, i demanem a tothom que tingui fotos dins l’edifici històric que ens les enviï, per tal d’incloure-les a la mostra. Volem veure i presentar l’edifici a través de la mirada i els records de les diferents generacions d’alumnes, professors i habitants que l’han ocupat i viscut.
En aquell discurs inaugural, Felip Vergés reflexionava sobre “què és una universitat”. Què diries que és, avui dia, la Universitat de Barcelona?
Durant més d’un segle la Universitat de Barcelona va aplegar tots els estudis superiors de Catalunya i de les Illes Balears. Avui dia és líder en termes de recerca, docència i transferència de coneixement, treballant amb les grans universitats d’Europa i al servei del país. El que volem recordar amb aquesta commemoració és que la universitat passa necessàriament de ser un espai arquitectònic a ser el bressol d’una comunitat, esdevenint el teló de fons, sempre present, dels fets històrics que aquesta comunitat protagonitza. Recordar com aquest edifici històric, emblema de la universitat, ha passat de ser un edifici alçat en els carrers enfangats i sense asfaltar del nou eixample a ser, segons l’ARWU, el cor d’una de les 200 millors universitats del món.
Podeu consultar totes les activitats programades per celebrar l’aniversari aquí.
