Ales de plata

Sortegem 3 exemplars de la segona entrega de la sèrie «Revenge»

La Faye gaudeix del poder i l’estatus que sempre havia desitjat. Revenge, la seva empresa de cosmètics, és una corporació d’èxit internacional, i ella viu una vida envoltada dels luxes que s’ha guanyat amb esforç a Itàlia amb la seva filla. Quan una amenaça s’abraona sobre l’empresa la Faye torna a Estocolm i es posa en peu de guerra per preservar allò que li pertany amb l’ajuda d’un grup de dones seleccionades meticulosament per passar a l’ofensiva.

La Faye és la protagonista de la saga Revenge, escrita per Camilla Läckberg (Fjällbacka, 1974) i que Amsterdam publica en català traduïda per Marc Delgado. Ales de plata, la segona entrega, és una història de venjança, traïció, violència i redempció, un thriller sobre fins on està disposada a arribar una dona per defensar la pròpia dignitat i la de la seva família. Us en regalem aquest fragment i en sortegem 3 exemplars. Podeu participar-hi fins al 23 de juliol, només cal que ens envieu un mail amb el títol del llibre i el vostre nom i cognom a [email protected]*. Les guanyadores són Clara Salvador, Júlia Buch i Glòria Soler.

Coberta d'Ales de plata, de Camilla Läckberg. Foto: Catorze
Foto: Catorze

L’Alice va assentir amb el cap lentament i, pensarosa, va dirigir la mirada mar enllà.

—Vaig conèixer en Henrik quan era molt joveneta i vaig deixar a les seves mans tot el que tenia a veure amb l’economia. Durant tota la meva vida laboral he estat una mestressa de casa bufoníssima i ben pagada. Hem de ser franques l’una amb l’altra, no? Jo soc bona organitzant festes, somrient als convidats del meu marit i fent-los sentir còmodes. Aquesta ha estat la meva gran aportació durant tots aquests anys. Qui em contractaria?

La Faye va remenar el cap. Patia per l’Alice. Vist fredament, la descripció que havia fet era encertada. Però l’Alice s’havia oblidat del més important.

—Ets un monstre social, Alice. Saps com funcionen els homes amb poder perquè els has tingut tots aquí, a casa teva I saps com funcionen les dones. Les riques, les que es poden costejar les pròpies despeses. Aquest coneixement no s’aprèn a la universitat. I, en realitat, té un valor incalculable.

—Per a qui?

—Per a mi. I per a Revenge.

L’Alice la va mirar als ulls un segon i, després, va esclatar en una rialla sorollosa.

—Sincerament, Faye, sé que has begut una mica de vi, però per a què et puc servir, jo? T’agraeixo el gest, però no cal que em facis cap favor per compassió. No faig cap mena de llàstima. No valc per a res, però me’n sé sortir soleta. —Va fer un gest circular amb la copa de vi.— A més, tu tens la Kerstin. Ningú no pot competir amb la superassistenta Kerstin.

«Molt típic de les dones», va pensar la Faye. «Rebaixar-se, ser incapaces de veure el que valen. És així com ens han educat. És el que el món ens ha ensenyat. I el món està governat per homes que guanyen amb el fet que nosaltres ens passegem amunt i avall creient-nos que només tenim valor en relació amb ells.»

Va mirar l’Alice de fit a fit.

—No parlis així de tu mateixa, no diguis que no vals per a res. Si ho repeteixes massa vegades es convertirà en una veritat per a tu. I després per a la teva filla. A més, la Kerstin ara amb prou feines treballa a temps parcial, perquè cada vegada dedica més energies a un orfenat de l’Índia. I a en Bengt, l’home que li va descobrir aquell país. I jo me n’alegro molt per ella. Es mereix una nova oportunitat. Però jo necessito algú. Et necessito a tu.

Es va acostar la copa als llavis sense apartar els ulls de l’Alice.

—Et penses que vaig aconseguir aixecar Revenge sent amable? Repartint favors a tort i a dret entre les meves amigues? No, mai de la vida contractaria ningú per llàstima. Mai no donaria feina a algú que no contribuís a generar ingressos. No tens estudis, i què? El que t’ensenyen a la universitat no val per a res en el món real. Tu ho saps prou bé. Tu mateixa has parlat amb una colla d’homes carregats de títols de les millors universitats nord-americanes i t’has sentit més llesta que ells. No entens de números, però comprens com va el món i les persones que s’hi mouen. O sigui que para ja de pensar que no vals per a res. A més, ja hi estàs ficada, tenint en compte que vas ser una de les que van invertir en Revenge des del principi.

L’Alice la va mirar alçant una cella.

—Ja n’hi ha prou de tanta xerrameca. Per què has vingut, en realitat?

Es va plegar de braços, esperant la resposta. La Faye la va escrutar amb la mirada. L’Alice era tan intel·ligent com s’havia imaginat.

Va respirar fondo. El mar refulgia sota els rajos de la posta de sol.

—Algú em vol prendre Revenge. Estic a punt de perdre tot el que he construït.

—Però encara et queda tot el capital, oi? —va dir l’Alice, arrufant el front—. Amb el munt d’accions que vas vendre.

—Sí, des del punt de vista econòmic no tinc cap problema. Cap ni un. Però no es tracta d’això. Revenge soc jo. I Revenge és, també, la Chris.

L’Alice va assentir amb el cap. Va fer un glopet de vi i va abaixar els ulls cap al mar. La pau només quedava interrompuda de tant en tant pel xiscle d’un ocell que els arribava del bosquet que s’estenia més enllà.



* Les dades que ens faciliten els participants seran incorporades a la base de dades de Catorze amb la finalitat d’enviar-los per correu electrònic el nostre butlletí setmanal.

Ales de plata

© Dels textos: Camilla Läckberg, 2021.
© De la traducció: Marc Delgado, 2021.
© D’aquesta edició: Ara Llibres.

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...