Cinquanta eines per entendre i acompanyar els adolescents. Això és el que ens ofereixen Eva Bach i Montse Jiménez al llibre Mares i pares influencers (Rosa dels Vents), una brúixola –més optimista i alegre que carca i rondinaire– que ens ajuda a fer costat als joves d’avui. Els temes que hi ha sobre la taula són molts: des dels estudis, el vincle que hi compartim i els referents que van trobant, fins a la sexualitat, l’amistat, i la vida a Instagram. Partint de la seva experiència com a mares i educadores, i després d’escoltar més de 1.500 joves, Eva Bach i Montse Jiménez ens animen a plantejar-nos “què els podem oferir nosaltres que sigui poderós”. Us oferim un dels cinquanta capítols, que forma part de la segona part del llibre, dedicada a la relació amb els altres.
Foto: Catorze
Primer amor, primera vegada, parella i Tinder
L’amor és una flor que neix al camp, però cal cultivar al jardí.
Antoni Bolinches
Si hi ha una cosa que difícilment es pot planificar a la vida és enamorar-se. No es decideix, passa. És impossible triar quan i de qui. Potser per això és una de les experiències vitals més desconcertants i a l’adolescència es viu com un terratrèmol, que sacseja el noi o la noia i sovint tot l’entorn. També acostuma a causar preocupació, pors i desconcert quan no passa. Però molt probablement passarà, i hem de deixar que passi sense projectar-hi les nostres expectatives o temors ni vaticinar finals decebedors. Abstinguem-nos de comentaris del tipus «Això no durarà» o bé «Al principi tot és molt maco; el teu pare també em regalava flors». Malgrat els riscos, són experiències que deixen una petjada profunda i que val la pena viure.
Una relació de parella, en canvi, no és un fet espontani sinó una decisió que es pren, si bé pot estar condicionada per factors diversos, com ara que a l’entorn més proper tothom estigui aparellat. I així com en l’enamorament no cal fer gaire per sentir-se als núvols, en les relacions de parella cal cultivar unes actituds determinades, ser capaç de traçar un projecte conjunt teixit a dues bandes i perseverar en la cura de la relació, d’un mateix i de l’altre. L’enamorament és una flor espontània i l’amor, una flor que cal cultivar. La relació de parella és, doncs, una elecció, i en aquesta tria, el condicionament familiar és gran. Les relacions de parella emocionalment significatives de l’entorn més proper, començant per la de mares/pares, és la primera escola d’amor i de sexualitat. Per tant, preocupem-nos menys de quines parelles escullen i més de quines relacions de parella tenim nosaltres i de quina transmissió els fem del que hem viscut i après a partir de la nostra vivència de l’amor.
En l’actualitat, s’ha normalitzat una tercera modalitat que està capgirant l’àmbit de les relacions. Tenim la possibilitat de planificar una experiència amorosa quan ens vingui de gust només fent un clic a través d’aplicacions com ara Tinder, Meetic o altres. D’objeccions sobre això se’n fan moltes; algunes són específiques d’aquests mitjans, però moltes altres són comunes a qualsevol relació. Entre les que són pròpies de les tecnologies, hem de ser conscients que aquest tipus de contactes inverteixen alguns aspectes clau de les relacions tradicionals. El temps que dediquem a escriure i a penjar fotos que ofereixin una bona impressió, el perdem de conèixer-nos realment. Ens manquen informacions molt rellevants que només ens les pot donar el cara a cara i és molt més fàcil idealitzar les persones i tenir successius desenganys. Per evitar-los, a vegades es posterga indefinidament la trobada o s’interromp sobtadament la comunicació i es desapareix del mapa. Darrere d’aquestes actituds hi poden haver dificultats per connectar emocionalment amb els altres, així com per cuidar i fer créixer una relació.
I aquí què és l’important? Que realment hi trobis el que hi vas a buscar, que el que t’emportis no sigui una decepció rere l’altra per haver-hi posat unes expectatives que difícilment poden ser satisfetes per aquesta via.
Vinculat –o no– al primer amor, més aviat o més tard, i normalment sense el nostre control i al marge de si ho aprovem o no, la majoria dels adolescents viuran les seves primeres experiències sexuals, la famosa «primera vegada». «L’adolescència n’està farcida de primeres vegades», diu Jaume Funes, i ens necessiten a prop, accessibles i comprensius perquè aquestes primeres experiències «no siguin mera experimentació», sinó que en la mesura del possible siguin vivències positives, boniques «i un primer pòsit d’experiència». Sorprèn, parlant amb adolescents, com els preocupa aquesta primera vegada relativa al sexe i alhora com s’adonen de les contradiccions i els condicionants que hi concorren: la pressió de grup per accedir-hi i la decepció que moltes vegades se’n deriva pel fet d’haver-hi arribat precipitadament, amb unes expectatives massa altes i sense haver-se plantejat que la majoria de les vegades són més importants l’afectivitat i les relacions íntimes que el sexe en si. Justament és en l’educació en l’afectivitat i les dimensions emocionals de les relacions on estem detectant més mancances de base, i els nois i les noies ja comencen a ser-ne conscients per si mateixos i a reclamar formació.
És en aquests aspectes tan transcendents on els nois i les noies busquen més i necessiten bons referents. Per ser-ho, cal que nosaltres haguem estat i continuem sent capaços de valorar i replantejar-nos, si cal, les nostres pròpies eleccions amoroses i de fer una bona gestió dels riscos i les dificultats que se’n deriven. Cada decisió té els seus, com també uns beneficis i unes contrapartides, i el que cal assegurar és que allò que triem sigui fruit d’una elecció conscient i lliure que ens ajudi a estar bé, i no de mancances i pressions que ens impedeixen una elecció millor.
Mares i pares influencers
© Eva Bach i Montse Jiménez
© Rosa dels Vents, 2019
