Foto: lisbokt
Aquest és un llibre que està destinat a néixer i passar desapercebut. Però també està destinat a no morir i a convertir-se en un clàssic. Paradoxal? En absolut. Certament, serà difícil, si no hi intervé una campanya de màrqueting aclaparadora, que Color de llet obtingui un reconeixement immediat per la seva sola presència als taulells de novetats enmig de tanta parafernàlia mediàtica.
Una autora desconeguda, Nell Leyshon, una portada quieta i silenciosa, una meravellosa invocació a la quotidianitat continguda d’un quadre de Hammershøi, i unes editorials magnífiques però no magnificades com Angle editorial, en català, i Sexto Piso, en castellà, són elements febles en la selvàtica lluita pel poder comercial literari enfront dels Grans Noms, de les atractives coloraines i del shining de les portades, i de la voracitat dels grans segells editorials. Tot i això, però, la història que se’ns explica i la manera de fer-ho, com el líquid que en la seva insistència acaba filtrant-se a través de la matèria sòlida, està cridada a traspassar totes les barreres.
Anglaterra, 1830. Comunitat rural. Rols socials inamovibles. Amb aquests ingredients la tragèdia ja treu el cap. I, efectivament, tràgica és la història de Mary, una jove amb el cabell del color de la llet i coixa d’una cama (albina i esguerrada, no cal dir res més; les seves opcions a la vida porten la marca de l’infortuni). Filla de família camperola nombrosa, en què una patata i un nap dins la cassola configuren una delicatessen culinària, veurà com, per obra de l’atzar, se li ofereix la possibilitat de passar a formar part del servei domèstic del vicari, amb el que això suposa de comoditat i benestar respecte de la crua inclemència del conreu sacrificat i dels rèdits inexistents.
El contrast entre la seva forma natural d’expressar-se, filla de la nul·la educació rebuda en l’ambient rústic on ha crescut, i les convencions socials de l’entorn del vicari configuren un primer estadi d’acceptació, que va transformant la seva relació domèstica en una relació privilegiada. De mica en mica, la seva franquesa li va atorgant prerrogatives en el si de la família. No sols desbanca tota la resta del servei en les preferències del vicari i la seva dona, sinó que, a més, demostra interès a aprendre a llegir i escriure. Cada dia que passa, abandona una mica més la seva rusticitat sense perdre la sinceritat i la naturalitat i es converteix, més enllà de les tasques servils per les quals havia estat contractada, en la mà dreta de la greument malalta dona del vicari, a qui entreté i consola com una dama de companyia i no com una criada. Aquesta progressiva emancipació de la servitud involuntària viurà un nou episodi amb la mort de la dona del vicari. Aquest serà el fet que desencadenarà la tragèdia a què des d’un principi estava cridada la Mary.
Color de llet descobreix una narradora de talla, hàbil en la narració d’una història senzilla i tendra, capaç de crear un personatge com la Mary, impagable en les seves contradiccions, forta i desvalguda alhora, de naturalesa feréstega i indomable, producte del rebuig familiar i social, però àvida de viure la plenitud de la vida, siguin quines siguin les circumstàncies. La seva perdició serà allò que semblava que havia de ser la seva salvació. La fugida del brusc i sòrdid entorn familiar, sense perspectiva de millora però segur en la seva estabilitat, per aterrar en un terreny refinat i més humà, aparentment més civilitzat i benestant, significarà el pas endavant que no és més que un pas cap a l’abisme. Tot plegat serà la demostració, un cop més, que les aparences enganyen.
El llibre recomanat
Títol: Color de llet.
Autor: Nell Leyshon.
Editorial: Angle Editorial.
Any d’edició: 2017.
Qui el recomana
Llibreria: La Llar del Llibre.
Adreça: c/ Sant Antoni, 20. Sabadell.
La cuida: Miquel Fàbregues, Francesc Cabeza, Montse Roca, Esteve Botella, Isabel Roca, Miquel Benet, Joaquim Portabella, Anna, Nuria Renom, Sonia Lamagrande, Anna Mora, Carles Fàbregues, Nela Cruz, Estefania Abasolo, Joan Llobet, Joan Fàbregues, Àngels Fàbregues i Tamara Madrid, Robert.
L’ànima de la llibreria: Els orígens de la llibreria La Llar del Llibre es remunten al primer quart del segle XX, quan l’escriptor, llibreter, poeta i editor Joan Sallarés Castells (1893-1971) va obrir una llibreria a la via Massagué de Sabadell, a principis dels anys 20. L’any 1927 la llibreria es va traslladar al carrer Alt del Pedregar, número 23. Joan Sallarés va traspassar la llibreria l’any 1957 al jove Miquel Fàbregues i Morlà (1930-2005), que provenia d’una família de llibreters de Barcelona.
Els primers anys, la llibreria, que es trobava en el que avui és el Passeig de la Plaça Major, i que llavors es deia Paseo General Primo de Rivera, es digué Hogar del libro, sucesor de Sallarés. Més endavant, amb l’arribada de la democràcia, es va convertir en La Llar del Llibre, nom que es manté fins a dia d’avui. L’any 1967 Miquel Fàbregues va obrir una nova llibreria, més gran, al mateix passeig de la Plaça Major de Sabadell. Es va conservar l’antic local, que a partir de 1975 es va dedicar principalment a la venda de llibres de butxaca, una especialització inèdita aleshores a Catalunya.
L’any 1980 es va obrir una nova llibreria al centre comercial Baricentro, al municipi de Barberà del Vallès, que va ser el primer centre comercial que es va construir a l’estat espanyol. Es va inaugurar una altra llibreria l’any 1989 al carrer Fortuny 11, aquesta dedicada a les llengües estrangeres. En Miquel Fàbregues era un apassionat dels viatges, junt amb la seva dona va recórrer pràcticament tot el món.
Aquesta llibreria dedicada als idiomes va quedar integrada en la nova botiga, molt més amplia i espaiosa, que es va obrir l’any 2011 al centre de Sabadell i que té dues entrades, una al carrer Sant Antoni número 20 i l’altra al carrer Les Valls número 29. En l’actualitat els Fàbregues continuen al capdavant de La Llar del Llibre. El Joan, l’Àngels, el Miquel i en Carles, han heretat la passió de la seva família pels llibres i l’ofici de llibreter, i han continuat fins avui amb un llegat que va començar amb el seu avi.
Foto: La llar del Llibre
