Com aquell foc que atia el nu i la nit

Com aquell foc que atia el nu i la nit
i en hora malva em pren i em dóna a tu,
que tornes son, i dorms, i em fas petit,
i en salt callat te'n vas amb l'amor dur
de la que sap el joc d'allò no dit,
em quedo aquí, quiet, al teu costat,
fent-te calor, donant-te'm, desterrat
del cos aquell que em va tenir, dormint amb tu
mentre me'n vaig, quiet, del teu costat.


 
 Poema inclòs en el llibre
 Quanta aigua clara als ulls de la veïna

 © Jaume Coll Mariné
 © d'aquesta edició: Edicions de 1984, 2014.