Per què banalitzem la realitat?

L'Anuari dels Valors 2016 posa el focus en l'auge dels populismes a Occident

Arxivat a: Propostes, Biblioteca

«La tasca valorativa que contribueix a fer-nos millors no és una tasca d’il·lusos sinó de compromesos. Necessitem una societat molt compromesa, però com podem col·laborar que sigui així?». S’ho pregunta Marta Esteve, directora de la Fundació Carulla, durant la presentació de l’Anuari dels Valors 2016, elaborat per la fundació que dirigeix amb la col·laboració acadèmica de la Càtedra LideratgeS i Governança Democràtica d’ESADE.

L’Anuari dels Valors és un estudi que pretén interpel·lar els polítics, les grans institucions, els líders d’opinió i la col·lectivitat. «Aquesta recopilació de notícies i d’impactes no la fem des d’una perspectiva ni econòmica ni política. Si ens interessa el tema del gihadisme, no el llegim des de la clau del terrorisme, sinó per saber quins tipus de debats es susciten en clau de valors o de preocupacions.», remarca Àngel Castiñeira, director de la càtedra d’ESADE i de l’Anuari dels Valors.

A la primera part de l’estudi, s’analitzen quantitativament les portades i les notícies d’interior dels vuit diaris amb més difusió a Catalunya. A la segona, es fa una anàlisi qualitativa dels articles d’opinió dels mateixos mitjans, centrada sobretot en el fenomen del populisme. Tot i que s’arriba a la conclusió que el procés sobiranista, la corrupció i el terrorisme gihadista són els temes més freqüents a la premsa, l’Anuari s’ha decantat per tractar el populisme en aquesta edició. El considera un dels temes que irromp amb més força i que influirà a curt termini en la societat catalana. Fem un repàs per 14 qüestions que comenta l’Anuari dels Valors sobre el populisme:


1. Als mitjans de comunicació, el terme populisme s’utilitza per parlar dels conflictes polítics de països com Hongria, Polònia, Rússia i Veneçuela, per explicar l’auge de forces polítiques d’extrema dreta, i en particular, com a marc contextual de les victòries del Brexit a Gran Bretanya i de Trump a les eleccions nord-americanes.

2. En tots els populismes hi ha quatre elements comuns: un discurs de confrontació del poble contra les elits, l’aparició de lideratges carismàtics, la simplificació demagògica dels problemes i l’ús de les emocions per convèncer la població indignada.

3. El populisme de dretes actua sobre les pors i les inseguretats, especialment en aspectes d’identitat, autoritat i pertinença nacional. I fa despertar contravalors com el racisme, la xenofòbia o la misogínia.

4. El populisme d’esquerres és especialment crític amb les elits. Alguns estudis diuen que es fa fort quan parla d’inclusió social i d’igualtat, però que es veu afeblit quan parla de solidaritat, fraternitat o respecte.

5. Les classes mitjanes i treballadores s’han vist especialment perjudicades per la crisi econòmica i la globalització. Davant de la por de perdre les seves expectatives de futur han buscat consol i seguretat en solucions com els resultats electorals al Regne Unit o els Estats Units.

6. La preocupació per la igualtat, la solidaritat i la justícia social ha disminuït a favor dels valors individualistes.

7. El populisme se serveix de la postveritat, la mentida que els mitjans de comunicació i les xarxes socials fan créixer en forma de demagògia o de banalització de la realitat.

8. Els discursos populistes s’adrecen directament a les emocions més primàries de l’ésser humà en un moment en què la raó és incapaç d’oferir bons arguments per captar el vot.

9. Alguns autors qüestionen la democràcia directa al·legant que els ciutadans voten les opcions populistes perquè són víctimes de la manipulació i la desinformació.

10. Altres autors aposten per la democràcia i la informació per lluitar contra les idees populistes.

​11. Alguns articulistes assenyalen que el fenomen populista pot dur a la constitució d’un nou paradigma sociopolític a Occident, el que es coneix com a Post-Europa.

12. La redefinició de l’estat del benestar, la tendència cap a una Europa federal, nous lideratges basats en el compromís, la defensa del valor de l’educació en l’esperit crític i el foment de les emocions positives són les possibles perspectives que podrien donar resposta i solució a la situació.

13. L’Anuari dels Valors 2016 proposa tractar els valors des de les alternatives socials, deixant de banda el populisme, per mirar de satisfer les necessitats dels sectors més vulnerables.

14. També aposta per l’aparició de nous lideratges política que traslladin a la societat visions de futur més esperançadores, que hi sàpiguen empatitzar i connectar.

Nou comentari

Joia
I per fi, el que em fa feliç, / ho tinc i vaig mar endins
Més entrades...
L'art i la poesia de la Lluna de Lotus
El Monestir de Pedralbes dedica una exposició a l'artista i poeta japonesa Ōtagaki Rengetsu
Més entrades...