Foto: Gemma Ventura


Durant la Segona Guerra Mundial hi havia qui havia de dur els missatges que els partisans s’anaven enviant. Havien de ser persones discretes, que no cridessin l’atenció. La protagonista d’aquest llibre ho feia, clandestinament. Era molt perillós. Anava en bicicleta d’un lloc a l’altre i havia de passar pels controls dels alemanys, dissimulant que dins la bossa, la roba o on fos, ho guardava.

Aquest llibre es va publicar després de la mort de Goliarda Sapienza. És la saga familiar d’una dona que era feminista abans que sorgís el concepte. És molt forta i viu amb intensitat les seves emocions. I com a mare que sóc, el que em va tocar molt és que et mostra com la llibertat de l’individu va més enllà del teu paper d’educadora. Com que ella vol llibertat per a ella, també la voldrà per als seus fills. Des de ben petits els considerarà com a persones diferents. Respectant la seva manera de pensar. També veus com pots ser feliç sense trepitjar els altres, sense deixar que et trepitgin, i sense trepitjar-te a tu mateix.

Està molt ben escrit. Els personatges ensenyen molt bé la situació que vivien les dones a Sicília. Aleshores encara tenia més valor ser més femninista. Ella no ho feia per als altres ni perquè la imitessin, sinó perquè eren els seus principis. Era la coherència de la seva vida. Crec que no només totes les dones l’haurien de llegir, sinó també els homes. Per això els el recomano i el venc força.

Cecilia Ricciarelli


El llibre recomanat

Títol
: L’art de viure
Autor: Goliarda Sapienza
Editorial: La Campana
Any d’edició: 2007

Qui el recomana
Llibreria: Llibreria Le Nuvole
Adreça: Carrer de Sant Lluís, 11 (Barcelona)
La cuida: Cecilia Ricciarelli i Valentina Ambrosi

Quatre pinzellades: Som l’única llibreria italiana de Barcelona. Però és que a Espanya només en coneixem una altra, a Madrid. La vam obrir fa cinc anys. Però abans jo ja vivia a aquí. Ensenyava italià i vaig veure que els qui aprenien anglès sovint ho feien per obligació, en canvi l’italià era per plaer, ja que no te’l demanen a la feina. A vegades fins i tot he vist avis que l’aprenen per als futurs néts.

Davant de la curiositat dels catalans i dels italians que viuen aquí, vam obrir la llibreria. Els llibres polítics no interessen, si els italians s’han allunyat del seu país és per alguna cosa. En canvi les novel·les d’autors que parlen de les seves ciutats sí que es venen, perquè és una forma de tornar a la teva ciutat o de poder-ne conèixer. També m’agrada fer ponts. Després de Sant Jordi, hi vaig per explicar-los com ho vivim.

Tenim una part d’autors italians traduïts en català i castellà, que no acaba de funcionar, perquè la gent es pensa que només tenim llibres en italià. Però el que volem fer és un intercanvi de cultures. Tenim una tauleta amb llibres en italià d’autors d’aquí que parlen de Barcelona, per tots aquells que arriben i, més que limitar-se a les guies, necessiten apropar-se a la cultura.

Ho tenim difícil. Perquè els llibres triguen a arribar, el transport és car, he d’afegir l’IVA que aquí s’ha de pagar (allà no). Amb els llibres mantenim les despeses. I després fem grups de conversa, classes, i ho compaginem amb feines que tenim a fora. Però seguim i hi creiem.

Foto: Gemma Ventura

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix