“El 7 de febrer del 1948 la seva dona va marxar de casa de manera completament inesperada, un abandonament que va representar per a Foix una ferida que mai no va acabar de tancar. I el 1947 havia publicat Sol, i de dol […] un llibre que tothom va interpretar com un simple retorn als clàssics medievals. […] Alguna cosa devia tenir a veure la «incomprensió» de la seva dona i la «incomprensió» literària del públic en el fet que iniciés la tramesa de nadales”.

Ho escriuen Margarida Trias i Joan Ramon Veny-Mesquida a la justificació d’Ho sap tothom, i és profecia, una capsa que recull les felicitacions que J.V. Foix (Sarrià, 28 de gener del 1893 – Barcelona, 29 de gener del 1987) va enviar als seus amics, precisament, a partir d’aquell 1948 i fins al 1976 (va ser als anys setanta quan va decidir deixar d’escriure versos). Hi trobem vint-i-vuit poemes, onze de Nadal, tretze de cap d’any i quatre natalicis, cadascun dibuixats per artistes com Dalí, Mompou, Ponç, Guinovart, Obiols, Cuixart, Tàpies, Jordi, Sunyer, Galí, Fenosa, Miró, Mercadé i Amat; i que estan acompanyats per un disc en què escoltem com els recitava. La iniciativa de recollir aquests documents, que contenen un valor històric i íntim excepcional, ha estat impulsada per la Fundació J.V. Foix, en col·laboració amb la Càtedra Màrius Torres i Pagès Editors.

1. La primera felicitació del Nadal, el 1948, il·lustrada per Salvador Dalí.



2. Felicitació del Nadal del 1950, dibuixada per Joan Ponç.




3. Felicitació del Nadal del 1951, dibuixada per Josep Guinovart.



4. Felicitació de Nadal del 1973, a la memòria de Gabriel Ferrater [és un document que no ha estat publicat en cap llibre] i dibuixada per Frederic Amat.







Ho sap tothom, i és profecia

© A cura de Margarida Trias i Joan R. Veny-Mesquida

© Càtedra Màrius Torres, Fundació J. V. Foix i Pagès Editors.

Nou comentari

El piano

Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Last Dance

It's my last chance/ For romance tonight
Comparteix

Chiquitita

Si es que tan triste estás/ para qué quieres callarlo
Comparteix

La Gymnopédie de Satie

Escoltem una de les peces més conegudes del compositor francès

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix