El Borges de Jordi Herralde

Quan Jordi Herralde (Barcelona, 1936) tenia vint-i-dos anys, va contraure una tuberculosi que el va obligar a fer llit. Va dedicar un any sencer a llegir i a perfeccionar el francès. Durant aquella convalescència lectora es devia incubar en veu baixa el futur editor. Herralde (“em dic Jorge i Jordi, com a bon bilingüe”) va començar a preparar la seva editorial la tardor del 1967, i els primers títols d’Anagrama van veure la llum l’abril del 1969. Ara que l’editorial Anagrama celebra cinquanta anys en plena forma, convertida en un segell de referència indiscutible, Herralde signa un nou llibre que recull textos diversos (articles, discursos, entrevistes…) a l’entorn de l’ofici d’editar. El volum –que s’afegeix a d’altres anteriors com Opiniones mohicanas i Por orden alfabético– es diu Un dia en la vida de un editor. Els més adeptes a les interioritats del món editorial no sabem veure la ironia del subtítol, que fa així: y otras informaciones fundamentales. Hem desgranat en 14 punts l’admiració d’Herralde cap a un altre Jorge mític: Jorge Luis Borges.

Foto: Catorze/Grete Stern

1. Jordi Herralde enceta el seu últim llibre amb dues citacions de l’escriptor Jorge Luis Borges: Somos el olvido que seremos (extret d’un sonet de l’argentí que no apareix a les obres completes i que es va publicar pòstumament) i Todos iremos al olvido, pero los mediocres más aprisa.

2. N’hi ha dues més, de citacions, al principi del llibre Un día en la vida de un editor. Una és de Paul Éluard –Le dur désir de durer– i l’altra, de Rodrigo Fresán: Como bien pudo haberle dicho Rick a Ilsa en Casablanca: «Siempre nos quedará The Paris Review».

3. Herralde va descobrir Borges a finals dels anys cinquanta. En va llegir el nom per primer cop en una revista francesa. Va aconseguir un exemplar de Ficciones i se’n va enamorar. A partir de llavors, el futur editor d’Anagrama es va passar anys perseguint exemplars de Borges per les llibreries de Barcelona.

4. De Ficciones, Herralde destaca l’enlluernador relat Pierre Menard, autor del Quijote, així com altres “inesperadíssimes meravelles”.

5. Després de Ficciones, Herralde va llegir El Aleph.

6. El tercer llibre signat per Borges que va llegir Herralde és Historia universal de la infamia.

7. Les obres de Borges eren difícils de trobar a la Barcelona dels anys cinquanta i seixanta no pas per la censura, sinó perquè llavors es tractava d’un autor minoritari de qui gairebé no s’importaven llibres. En ple franquisme, hi havia molts llibres que només es podien llegir publicats per editorials llatinoamericanes, sovint fundades o revificades per exiliats espanyols.

8. “Ya sé que, dicho en Buenos Aires, la devoción por Borges es una vulgaridad, pero en la Barcelona de aquellos tiempos conseguir leer sus libros fue una tarea ardua”, va dir Herralde amb motiu de la presentació a la capital argentina del seu llibre El observatorio editorial, el 10 d’agost del 2004.

9. Jordi Herralde descriu el descobriment de Jorge Luis Borges com una de les dues “apoteosis màximes” que li ha brindat Argentina. L’altra gran epifania va ser veure jugar l’equip de futbol argentí San Lorenzo de Almagro al camp del Barça, a les Corts, l’1 de gener del 1947, quan ell era un nen de deu anys: “Va ser una experiència estètica de primer ordre”. El Barça va perdre per 5 a 7.

10. Als anys seixanta, Herralde havia llegit totes les obres de Borges, incloses les que va escriure amb Bioy Casares. “No vaig poder publicar-los a Anagrama perquè ja estaven contractats”.

11. Herralde esmenta sempre Jorge Luis Borges com un dels seus escriptors preferits, al costat de Luis Martín-Santos, Jaime Gil de Biedma, Luis Cernuda, Roberto Bolaño, Ricardo Piglia, Sergio Pitol, Rafael Chirbes, Franz Kafka, Vladimir Nabokov i Witold Gombrowicz, entre d’altres.

12. Herralde passarà a la història com el pare d’Anagrama i, també, com el descobridor de Roberto Bolaño. Curiosament, els primers crítics de l’obra de Bolaño hi van veure influències de dos escriptors tan diferents com Jack Kerouac i, sí, Jorge Luis Borges.

13. Quan se li demana –a la concorreguda roda de premsa de presentació del seu últim llibre– quin autor hauria volgut publicar a Anagrama, Jordi Herralde diu que seria de mal gust plorar i esmenta un únic nom: Jorge Luis Borges. N’hauria publicat amb molt de gust les obres completes o, si més no, Ficciones. “És un dels meus autors de capçalera, però no va esperar que Anagrama es posés en marxa per començar a publicar els seus llibres”.

14. Ara que Anagrama celebra els 50 anys, Jordi Herralde (que ha venut l’editorial a Feltrinelli per garantir-ne la continuïtat i ha passat el relleu a Silvia Sesé com a directora editorial) porta amb una resignació feliç el fet de no haver pogut incloure Borges al catàleg: “He sobreviscut a aquest trauma”, diu.