Andrea Camilleri va néixer a Porto Empedocle (Sicilia) el 6 de setembre de 1925 i va morir el 17 de juliol de 2019, als 93 anys. Recordem l’escriptor, conegut per ser un dels màxims exponents de la novel·la negra i per ser el pare de la saga del comissari Montalbano, llegint-ne 14 reflexions.
Foto: Europa Press
1. És pensar en la mort el que m’ajuda a viure.
2. No n’hi ha prou amb llegir, també fa falta entendre. Però entendre és un luxe que no tothom es pot permetre.
3. No s’ha de tenir mai por de l’altre perquè, per a l’altre, l’altre ets tu.
4. Escric perquè no sé fer res més. Escric perquè després puc dedicar els llibres als meus nets. Escric per recordar totes les persones que he estimat. Escric perquè m’agrada explicar-me històries. Escric perquè m’agrada explicar històries. Escric perquè al final puc prendre’m una cervesa. Escric per tornar una mica tot el que he llegit.
5. Les paraules que diuen la veritat tenen una vibració diferent de totes les altres.
6. Les meves obres són ous frescos del dia i els meus calaixos estan plens de coses dels meus nets. Un cop publico el llibre, em desfaig de tot el que hi té a veure. Destrueixo les proves del delicte.
7. La clau és, per davant de tot, la sistematització de l’escriptura. No ser l’artista que escriu quan li ve la inspiració, sinó aquell que exercita l’ofici de manera pacient cada matí, i cada dia.
8. Durant la joventut perceps el temps com una entitat abstracta, a l’edat adulta entens la noció d’un temps connectat d’alguna manera a la teva existència, i a la vellesa arribes a concloure que el temps és un flux continu que flueix fora de tu.
9. La veritable renovació tindrà lloc quan algú sigui prou valent per dir que en política no tot és possible.
10. Així com el rigor moral i l’honestedat no són contagiosos, l’absència d’ètica i la corrupció, sí. I poden multiplicar-se exponencialment i amb una extraordinària velocitat.
11. Deixeu-vos condicionar el mínim possible per aquesta societat, que fa veure que ens dona el màxim de llibertat.
12. No tendeixo a una veritat absoluta, dogmàtica. Busco veritats relatives. Però fins i tot quan la veritat relativa es capgira, et preguntes en què has de creure.
13. La vida dels vells, com jo, en un cert moment consisteix en una llista: la llista dels morts. A poc a poc, en són tants que et sembla haver-te quedat sol en un desert.
14. No vull morir malament, no vull ser pessimista, vull morir amb l’esperança que els meus fills i els meus nets visquin en un món de pau. Fa falta que els joves es rebel·lin… No em desil·lusioneu.
8
0
