Aquesta és, definitivament, una historia d’amor. El rosa no és el color que la defineix però si existís un color lligat a la decisió vital d’estimar a una altra persona i mantenir aquest compromís, aquest seria, sens dubte, el color de la novel·la de Hillel Halkin.
Nova York, finals dels cinquanta, principis dels seixanta. Hoo (Howard), Ricky i Mellie (Melisande) es coneixen quan són seleccionats per editar la revista literària del seu institut. Des d’aquell moment es converteixen en tres amics que creixen i comparteixen el desig i el despertar intel·lectual. Hoo està enamorat secretament de Melisande però ella en un inici escull el Ricky. En Hoo s’allunya per curar-se les ferides però els tres es retroben fortuïtament al cap dels anys. En Ricky marxa a l’Índia tutelat per un místic de renom i, quan torna, la seva recerca de la religiositat el porta cap a una esquizofrènia que deixarà espai per a la relació i posterior matrimoni entre en Hoo i la Mellie.
Escrita de la mà d’un Hoo madur des d’una illa grega, la novel·la és una carta d’amor delicada i nostàlgica. És cert que tot el que s’hi narra ja ha estat explicat abans, fins i tot milers de vegades, però Halkin va més enllà i explica com, en un món on tot és permutable, el compromís inalterable dels protagonistes pot esdevenir la més descabellada de les decisions.
Amagada en el rerefons històric hi trobem una riquesa intel·lectual que embolcalla tot el llibre i que fa les delícies d’aquells lectors amants de la literatura: Camus, el radicalisme de finals del seixanta, en Hoo convertit en professor universitari de literatura grega, el romanticisme de Keats o el propi títol que neix d’uns versos de Heine.
Preciós el recurs que l’autor fa servir al llarg de la història per nuar els records a través de les notes íntimes i quotidianes de la Mellie, que en Hoo troba dins de diferents llibres que rellegeix al llarg dels anys. Els passatges del mig m’han costat més per l’actitud veneradora dels protagonistes cap al matrimoni i a la idealització de l’amor, tot plegat un pèl massa afable sota el meu criteri, però la confessió i l’última oportunitat del final, m’han arrencat un “Ohhhh!” sincer i balsàmic i m’he quedat, per sobre de totes les coses, amb el record d’uns personatges complexos i tan plens de vida que per a mi superen de lluny l’argument del llibre.
*La cirereta: “Siempre es igual. Abro un libro y allí estás tú, recordándome que saque la basura o que recoja mis zapatos del zapatero, y me pregunto cuándo ocurrió todo aquello y te devuelvo hasta la próxima vez, al momento en que todavía no habrás aprendido a escribir ‘parmesano’.”
TÍTOL: ¡Melisande! ¿Qué son los sueños?
AUTOR: Hillel Halkin
TRADUCTOR: Vanesa Casanova
EDITORIAL: Libros del Asteroide
PRIMERA PUBLICACIÓ: febrer 2014
PÁGINES: 264
PREU: 18,95€
