Charles Dickens va néixer el 7 de febrer del 1812 a Anglaterra i hi va morir el 9 de juny de 1870. El recordem amb 14 reflexions seves i recuperem 14 il·lustracions, dibuixades per George Cruikshank i extretes de The Victorian Web, de la primera edició que es va publicar d’Oliver Twist el 1838.

1. L’home mai sap de què és capaç fins que ho intenta.

2. Hi ha grans homes que fan que els altres se sentin petits. Però la veritable grandesa consisteix a fer que tots se sentin igual de grans.

3. Cada fracàs ens ensenya alguna cosa que necessitàvem aprendre.

4. Mai és tard per al penediment i la reparació.

5. No és la meva naturalesa amagar res. No puc tancar els llavis quan he obert el cor.

6. Mai podria haver fet el que he fet sense els hàbits de puntualitat, ordre i diligència, i sense la determinació de concentrar en mi mateix un objectiu.

7. Com més s’engreixa un, més prudent es torna. Prudència i panxa són dues coses que creixen simultàniament.

8. El dolor de la separació no és res comparat amb l’alegria de trobar-se de nou.

9. Hi ha homes que sembla que tinguin només una idea i és una llàstima que sigui equivocada.

10. Aquest és un món d’acció, no de queixes i laments.

11. Hi ha ombres fosques a la Terra, però les llums encara són més fortes amb el seu contrast.

12. No jutgis res pel seu aspecte, sinó per la seva evidència.

13. La caritat comença a casa meva i la justícia a la porta següent.

14. Només demano ser lliure.


1.



2.



3.



4.



5.



6.



7.



8.



9.



10.


11.


12.


13.



14.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: francesc45 a febrer 09, 2017 | 08:20
    francesc45 febrer 09, 2017 | 08:20
    L'obra d'Oliver Twist em va servir per a una gran reflexió. Ho explico: En Dickens la va escriure al 1838. En una època que el masclisme era infinitament més gran que ara. Era un barri de Londres on hi havia tot tipus de delinqüència i en quantitats industrials. Un home va matar a la dona i això va desfermar la indignació de tot el barri que va perseguir a aquell home per penjar-lo, fins que per accident es va penjar ell mateix. Això contradiu totalment la moda que s'ha instaurat a Espanya i per conseqüència a Catalunya (de moment encara mamem de les seves fòbies), des de fa uns 12 anys, en que el maltractament a la dona i l'assassinat a la dona és masclista. (No hi ha cap altre país del món que qualifiquin els assassinats domèstics o de gènere, com a masclistes. A tot arreu veuen que si la dona també els fa tira per terra la teoria). El masclisme, que el tenien per igual homes i dones, mai deia que a la dona de l'ha de maltractar i matar sinó ABSOLUTAMENT EL CONTRARI, que és molt més greu fer-ho contra una dona que contra un home. L'home que maltracta o mata la dona és un fastigós delinqüent. La dona que maltracta o mata l'home és una fastigosa delinqüent. (no oblidem que el 25% dels assassinats de parella, el 60% dels assassinats de fills i el 50% dels maltractaments psíquics, els fa la dona i contradiu que sigui masclisme). Les misàndries s'han apropiat del feminisme, i el feminisme s'ha apropiat dels governs espanyols.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa