Foto: lauren rushing


Et vaig confessar que aquest cop no tenia pla B i tu em vas dir que la vida fa uns girs tan fascinants que això no m’ha ni de preocupar. No pots controlar la vida –em vas fer creure–, només pots controlar el que intentes a la vida. Aposta pel pla A fins que no te’n puguis retreure res. I si el pla A falla, el pla B arribarà sol. I potser també t’agrada.

Començar a curar-se deu voler dir això, deixar-nos el llindar de l’ego a l’altura del lloc on viuen les formigues i admetre que hem perdut. Davant la vida –sovint no per culpa nostra–, davant l’amor –gairebé sempre per culpa nostra (ho deia Benedetti, la culpa es de uno cuando no enamora). I ser brutalment honestos, primer amb nosaltres mateixos i després amb els altres i explicar-ho.

I vam parlar de la vida i de l’amor però sobretot del desencant amb la vida i amb l’amor, i vaig anar trencant-me cuirasses a còpia de paraules greus posades en un ordre prou decent, crec recordar, fins que en aquell racó només quedàvem el que em vas ensenyar de tu i més o menys jo. I també em vas dir valenta en algun moment de la conversa i llavors jo vaig pensar que ser valenta també vol dir expressar el que sents i que això no, no ho estava fent. Que mentre parlàvem et vaig explicar com m’havia sentit fins llavors, però no com em sentia en aquell moment en què et tenia al davant. I no te’n vaig dir res, de la manera com no podia deixar de mirar-te i d’escoltar-te la veu i vaig callar també que tot el que t’havia explicat dels homes, de tu no ho penso, i els anys que fa que de tu no ho penso. I vaig callar que segurament quan ens acomiadéssim, tu marxaries i jo tancaria els ulls per continuar mirant-te.

Començar a curar-se deu ser això. Ser capaç de dir pensava que guanyaria però he perdut per pallissa i ara estic vulnerable i trista i tinc una mica de por de tornar a perdre, per més valenta que tu em vegis i, de sobte, havent-ho dit, que entri una escletxa de raig de lluna pel celobert. Com t’ho diria, començar a curar-se deu ser que m’hagi passat per alt la primavera, que fes hiverns que dormia i de cop hagi vingut la vida amb monyo i davantal i hagi apujat les persianes de la meva habitació per dir-me va, aixeca’t, que ja és estiu.

Tinc certa experiència en l’art de perdre, no em fa res de dir-ho (todas mis intuiciones se asomaron para verme sufrir y por cierto me vieron), i fins ara he viscut sempre de plans B que m’han acabat agradant, quin remei. Però la vida fa uns girs tan fascinants que avui em pregunto què passaria si et parlés del petó que se’m va morir a la boca mentre ens acomiadàvem. Qui dels dos sabria dir si el futur ens guarda o no engrunes d’amor en una cantonada fosca.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Montse R. Perez a maig 22, 2018 | 16:42
    Montse R. Perez maig 22, 2018 | 16:42
    Senzill, intens...meravellós
  2. Icona del comentari de: Anònim a juny 25, 2018 | 23:30
    Anònim juny 25, 2018 | 23:30
    Que passin els dies que no em cansaré mai de llegir-te!!!
  3. Icona del comentari de: Anònim a abril 23, 2019 | 00:03
    Anònim abril 23, 2019 | 00:03
    M’ha emocionat molt, gràcies per aquests textos que ens fan reflexionar introspectivament ni que sigue 3 minuts.
  4. Icona del comentari de: Jordi Nomen a agost 11, 2020 | 14:04
    Jordi Nomen agost 11, 2020 | 14:04
    Ja ho deia Béquer, Maria. Gràcies per recordar-ho... http://www.cervantesvirtual.com/portales/ver_la_poesia/709088_los_suspiros/
  5. Icona del comentari de: Anònim a agost 11, 2020 | 23:25
    Anònim agost 11, 2020 | 23:25
    Gracies
  6. Icona del comentari de: Maria J a agost 12, 2020 | 15:16
    Maria J agost 12, 2020 | 15:16
    Acceptar, errar, caminar, sense pensar amb plans i disfrutar. Sense por. Llavors... Comences a curar te. I tant... Perquè no hi ha medicina més natural que allò que un o una sent. I res més. Així de fàcil.
  7. Icona del comentari de: Anònim a agost 12, 2020 | 20:35
    Anònim agost 12, 2020 | 20:35
    No parlar perquè es dóna per perdut abans d'intentar-ho. Per apostar per l'amistat en front de l'amor, i a la fi, ni amistat ni amor, pèrdua total. El pla B?, no està malament, però no supera les expectatives del que ves pogut ser i no ha sigut.
  8. Icona del comentari de: Anònim a agost 13, 2020 | 21:58
    Anònim agost 13, 2020 | 21:58
    Quin escrit mes bonic, arriba al cor i a l'ànima. Espero poder disfrutar de texts com aquest. Simplement brillant. Enhorabona.
  9. Icona del comentari de: Anònim a agost 14, 2020 | 00:23
    Anònim agost 14, 2020 | 00:23
    Mai més ben dit i explicat sovint vivim plans B, pq el A no ha sortit bé i no se ben be si al final t' agrada o t'hi acostumes. Però vivim... Jm
  10. Icona del comentari de: Emocions!! a novembre 04, 2020 | 07:45
    Emocions!! novembre 04, 2020 | 07:45
    M'agrada llegir-te

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix