Company Companys

La teva mort ens ha fet més com a poble que no pas tots els llibres que ens ho expliquen

Vint-i-cinc anys després de la mort de Montserrat Roigcom a homenatge i reivindicació d’una autora necessària, recuperem cada setmana un article de l’escriptora, il·lustrat per Cristina Losantos.
 

Il·lustració: Cristina Losantos


Et van assassinar sis anys abans que jo naixés. De tu, només en tinc fotografies i els records dels vells. Veig la teva cara de pagès murri, la pell terrosa, un inici de somriure, semblant al d’en Chaplin, uns ulls enclotats, l’aspecte lleugerament fatigat.

He llegit el que diu la teva germana del que va passar després que t’assassinessin: “Era l’any quaranta i hi havia molta por pel carrer. La gent no gosava manifestar-se. Però recordo molt bé com gent desconeguda m’abraçava, em donava la mà en silenci i arrencava a plorar mentre desapareixia.” Saps, la teva germana, que té 84 anys, diu que només pensa a morir. Suposo que a tu no t’agradaria que la teva germana digués això.

Com n’ha de ser de difícil, morir! N’hi ha hagut tants que, com tu, no han tingut ni el miserable dret de morir al llit. En Josep Benet conta que a Madrid et llançaren rosegons de pa i monedes de coure, et colpejaren, t’insultaren, et feriren. I, malgrat la revenja històricament inútil dels vencedors, no hi havia odi als teus ulls quan et van afusellar. Vas cridar “per Catalunya” i, saps?, Catalunya ha canviat molt d’ençà d’aleshores. També d’ençà d’aquell 1931 en què la Generalitat retornava des d’un balcó i amb el president Macià, que tan bé coneixia el seu poble. Segurament, la Catalunya d’ara no t’agradaria gaire, però també hauries cridat el mateix.

La teva mort ens ha fet més com a poble que no pas tots els llibres que ens ho expliquen. Quan un home —o una dona— és capaç de morir pel seu poble, és que aquest existeix. La teva mort, doncs, va ésser el millor certificat d’existència. Potser, si fossis viu, et discutiria moltes coses. Però tu ens has retornat l’exacta mesura del nostre país, fet d’herois, de traïdors i de mediocritats.

Tot recordant Camus, em sembla que una nació s’ha de fer responsable dels seus herois i dels seus traïdors. I jo afegiria que també de les seves mediocritats.


Però tu, company Companys, representes l’esperança i ens defenses de la decepció. 
 

Mundo Diario, 16-10-1977 
 



Article inclòs en el llibre
Montserrat Roig
Diari d’uns anys (1975-1981)

 

© dels articles: hereus de Montserrat Roig 
© foto coberta: Pilar Aymerich
© d’aquesta edició: A Contra Vent Editors, 2008

14 pensaments de Montserrat Roig, aquí.

Comentaris

    Anònim Juny 28, 2016 8:37 am
    Ni tant sols ens van vendre la moto. La vàrem comprar nosaltres solets i casi 80 anys desprès, encara funciona.
    Anònim Octubre 15, 2020 8:11 pm
    El president Companys representa, la noblesa, i la gran estimació a Catalunya

Nou comentari

Un ramito de violetas
A veces sueña y se imagina/ cómo será aquél que tanto la estima
Més entrades...
I el plaer de les dones?
14 dibuixos de Lyona sobre els tabús, la ignorància i la pressió masclista que reben les dones
Més entrades...