Vint-i-cinc anys després de la mort de Montserrat Roig, com a homenatge i reivindicació d’una autora necessària, recuperem cada setmana un article de l’escriptora, il·lustrat per Cristina Losantos.

Il·lustració: Cristina Losantos


Et van assassinar sis anys abans que jo naixés. De tu, només en tinc fotografies i els records dels vells. Veig la teva cara de pagès murri, la pell terrosa, un inici de somriure, semblant al d’en Chaplin, uns ulls enclotats, l’aspecte lleugerament fatigat.

He llegit el que diu la teva germana del que va passar després que t’assassinessin: “Era l’any quaranta i hi havia molta por pel carrer. La gent no gosava manifestar-se. Però recordo molt bé com gent desconeguda m’abraçava, em donava la mà en silenci i arrencava a plorar mentre desapareixia.” Saps, la teva germana, que té 84 anys, diu que només pensa a morir. Suposo que a tu no t’agradaria que la teva germana digués això.

Com n’ha de ser de difícil, morir! N’hi ha hagut tants que, com tu, no han tingut ni el miserable dret de morir al llit. En Josep Benet conta que a Madrid et llançaren rosegons de pa i monedes de coure, et colpejaren, t’insultaren, et feriren. I, malgrat la revenja històricament inútil dels vencedors, no hi havia odi als teus ulls quan et van afusellar. Vas cridar “per Catalunya” i, saps?, Catalunya ha canviat molt d’ençà d’aleshores. També d’ençà d’aquell 1931 en què la Generalitat retornava des d’un balcó i amb el president Macià, que tan bé coneixia el seu poble. Segurament, la Catalunya d’ara no t’agradaria gaire, però també hauries cridat el mateix.

La teva mort ens ha fet més com a poble que no pas tots els llibres que ens ho expliquen. Quan un home —o una dona— és capaç de morir pel seu poble, és que aquest existeix. La teva mort, doncs, va ésser el millor certificat d’existència. Potser, si fossis viu, et discutiria moltes coses. Però tu ens has retornat l’exacta mesura del nostre país, fet d’herois, de traïdors i de mediocritats.

Tot recordant Camus, em sembla que una nació s’ha de fer responsable dels seus herois i dels seus traïdors. I jo afegiria que també de les seves mediocritats.


Però tu, company Companys, representes l’esperança i ens defenses de la decepció.
Mundo Diario, 16-10-1977



Article inclòs en el llibre
Montserrat Roig
Diari d’uns anys (1975-1981)

© dels articles: hereus de Montserrat Roig
© foto coberta: Pilar Aymerich
© d’aquesta edició: A Contra Vent Editors, 2008

14 pensaments de Montserrat Roig, aquí.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a juny 28, 2016 | 08:37
    Anònim juny 28, 2016 | 08:37
    Ni tant sols ens van vendre la moto. La vàrem comprar nosaltres solets i casi 80 anys desprès, encara funciona.
  2. Icona del comentari de: Anònim a octubre 15, 2020 | 20:11
    Anònim octubre 15, 2020 | 20:11
    El president Companys representa, la noblesa, i la gran estimació a Catalunya

Nou comentari

El piano

Comparteix

La nova cançó de Joan Dausà

Sortegem 3 entrades dobles per la festa de presentació a l'Antiga Fàbrica Estrella Damm
Comparteix

The Look of Love

Nina Simone, Dionne Warwick i Diana Krall canten la cançó popularitzada per Dusty Springfield
Comparteix

Jove per sempre

Que sempre facis coses per als altres i deixis que ells les facin per a tu
Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

Paraules (úniques) d’amor

14 dibuixos descriuen mots singulars d'arreu del món relacionats amb l'art d'estimar
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor

Comparteix