Contra la violació, castració!

Gretel Ammann, davant la pancarta «El sexe és plaer, no reproducció». Arxiu Ca la Dona

«Contra la violació, castració», «Volem caminar tranquil·les», «Fem nostra la nit» són alguns dels eslògans que es cridaven i s’exigien fa 40 anys i, tristament, els mateixos que repetim avui. Homenatgem les dones –aquell embrió rebel– que van sortir al carrer a combatre el masclisme que trepitjava i trepitja cada dia tots els asfalts, llegint 14 reflexions del llibre Barcelona feminista 1975-1988 que, editat per l’Ajuntament de Barcelona i a cura d’Isabel Segura Soriano, reprodueixen la veu de dones que es van atrevir a no acotar el cap.

Foto: Catorze

1. “La nostra campanya pretén fer pública una realitat, la dels milers de dones que avorten clandestinament a l’Estat espanyol, tot denunciant la doble moral que la manté amagada. Volem també tornar a deixar clar que l’avortament no és únicament el drama personal d’unes dones que ho fan d’amagat i culpabilitzadament, sinó un tema polític, un dret democràtic fonamental com és el dret de les dones a decidir lliurement si volen o no ésser mares.” (Les dones decidim, Butlletí de la Comissió de Barcelona per al Dret a l’Avortament, març de 1986. Arxiu Ca la Dona).

2. “En autoritzar l’avortament i facilitar-ne la realització, deixem la dona en condicions d’ésser mare només quan ella ho desitgi, quan el fill, per a ella, sigui fi i no accident; la dona serà, en fi, mestressa del seu cos, no per usar-lo malament, sinó per forjar la glòria de si mateixa i per fer de la maternitat fruit conscient dels seus sentiments i no conseqüència indesitjada de l’egoisme sexual masculí.” (text preliminar del Decret de La reforma eugènica de l’avortament).

3. “Som nosaltres, les dones, que hem lluitat i lluitarem per una vida lliure amb relacions amoroses lliures, sense normes imposades, sense una sexualitat masclista i opressora, les qui cridarem orgulloses i exigirem el dret al propi cos, a una sexualitat lliure, a una maternitat voluntària i no imposada” (Les dones decidim, pàg. 1-4).

4. “Parlar de desig i no d’obligació permetia contemplar-se i imaginar-se des de la perspectiva de la llibertat, la llibertat de decidir, no només si es volia ser mare, sinó també en quin marc una volia ser-ho. La institució matrimonial heterosexual deixava de ser l’únic escenari”. (Barcelona feminista 1975-1988, pàg.73).

5. “Para explicar lo que las mujeres entendemos por violación no nos sirve recurrir a lo que el Código Penal nos dice que es, tampoco nos sirve lo que sobre este tema escriben diariamente los hombres sabios. Somos nosotras las únicas que tenemos derecho a decir lo que es, nos basta con recordar las experiencias diariamente vividas.” (Tortura en el hogar, de Regina Bayo Falcón i d’Encarna Sanahuja Yll).

6. “Levantémonos contra nuestros agresores en la misma calle denunciándoles públicamente. Busquemos en la calle y en la noche la solidaridad de las mujeres, aprendamos a defendernos, y vayamos juntas. Tenemos que crear centros donde todas juntas podamos ayudarnos, extender nuestros problemas entre todas las mujeres, centros completamente abiertos creador por y para nosotras.” (Prou agressions, prou violacions, de Dones en Lluita, 4 de març de 1978).

7. “Para ajustarse al modelo de madre vigente es preciso que las mujeres renunciemos a ser personas. Una madre modelo debe sacrificarse, renunciar a sí misma en función de sus hijos, ceder el cuerpo para generar tantas vidas como vengan, los hijos los manda Dios, no dependen de nosotras mismas.” (Per una maternitat lliurement decidida, publicat en el número 4 del mes de maig de 1978 per Dones en Lluita).

8. “Para ser la mujer ideal, es preciso ser madre ideal, llena de renuncia y de amor, de ahí que “la solterona” esté rechazada, porque no ha sido capaz de ser mujer (madre), que la mujer estéril sea menospreciada, y que la mujer sea ignorada una vez ha pasado la menopausia, puesto que no ejerce de madre dado que sus hijos son autónomos y ya no puede tener más hijos. Una máquina que no produce se arrincona”. (Per una maternitat lliurement decidida, publicat en el número 4 del mes de maig de 1978 per Dones en Lluita).

9. “La lesbiana es totalmente ignorada, lo cual representa una marginación doble. Como mujer sufre opresión y anulación de su identidad a todos los niveles, empezando por la negación de su propia sexualidad, y si se declara lesbiana encontrará en esa ignorancia del sistema toda la rabia y toda la impotencia de que este es capaz cuando se ve burlado por una expresión sexual no reproductora.” (Vindicación Feminista, 1978, 1 de gener de 1978, pàg. 59).

10. “Nadie pretendía igualarse a o compararse con, sino que se trataba de diferenciarse de; se trataba de la búsqueda de una identidad.” (Maria José Ragué Arias, epíleg Hablan las Women’s Lib, p.156).

11. “Denunciem la doble moral burgesa que estableix un cànon per als homes i un altre per a les dones, de tal manera que divideix les dones en dones castes i honestes, tancades en la cèl·lula familiar, i dones prostituïdes al servei del mascle.” (Conclusions de les Jornades Catalanes de la dona, que es van celebrar el mes de maig de 1976).

12. “Com a partit feminista, ens proposem l’aboliment de la família com a institució legal, única i obligatòria per cobrir les necessitats materials i afectives de l’home.” (Milagros Rivera a 20 anys de feminisme, Barcelona 1996).

13. “El hecho de que la mujer participe en el trabajo remunerado bajo una clara posición de inferioridad respecto al hombre es una consecuencia de la división del trabajo dentro de la esfera familiar y de una relación desigual de poder que concede al hombre la máxima autoridad.” (Mujer, economía y patriarcado durante la España franquista, de Lourdes Benería, pàg. 71-73).

14. “La lluita contra la desigualtat salarial no és només una qüestió de justícia social. La discriminació laboral sexista és un dels mecanismes encarregats de frenar i dificultar la incorporació de la dona al món laboral. No és l’únic. La inexistència de serveis col·lectius i la convicció general que a les dones ens correspon, com si d’un càstig diví es tractés, la cura i l’educació de les criatures i totes les tasques domèstiques, fa que la nostra incorporació al món laboral representi una sobrecàrrega de feina brutal.” (Anna Rodet, Ca la Dona, 7 de juny de 1990).

Foto: Manifestació del 8 de març de 1981; entre d’altres, Lola González Luna. Jordi Garcia, fons del Diari de Barcelona, Arxiu Fotogràfic de Barcelona.

Manifestació al portal de l’Àngel, 1978. Arxiu Ca la Dona

Foto: Manifestació feminista a la plaça de Sant Jaume en denúncia de l’heteronormativitat imposada per l’Església arran de la visita del Sant Pare Joan Pau II, novembre de 1982. Arxiu Ca la Dona – foto 02 bn 02