Catorze
Culturopolis, la trobada pels drets culturals

Foto: Clay Banks


Què són els drets culturals i per què és necessari garantir-los? Què venen a resoldre? Quines polítiques o accions faciliten assolir-los? Aquestes i moltes altres qüestions són les que vertebren l’ideari de Culturopolis, un espai per imaginar escenaris i trobar mecanismes que visibilitzin les bases de la sostenibilitat cultural per a la ciutadania.

Aquesta és la teoria. La pràctica es tradueix en tres dies de programa, del 16 al 19 de novembre, amb la participació de 40 ponents generals, 55 ponents al congrés acadèmic i més de 600 participants inscrits, tant locals com internacionals. Les activitats es reparteixen en taules de debat, ponències, presentació de projectes, espectacles i tallers participatius.

Però Culturopolis no és només una exposició d’idees i propostes acadèmiques. És també una aposta municipal per reivindicar la centralitat d’espais i equipaments emblemàtics de la ciutat, com el Molino i Paral·lel 62 (antiga Sala Barts), amb la voluntat de fer honor a la història d’aquestes sales, referents de la cultura nocturna barcelonina.

El dissabte 19 de novembre l’activitat es traslladarà al mateix carrer Paral·lel i s’ha preparat una gran festa popular, amb cercavila, festa flamenca, una zona de jocs amb material reciclat, dansa i radioshow amb Marc Giró i Flavita Banana. Com a colofó, hi haurà els concerts de Rumba all stars i La Sra. Tomasa.

La llista de participants té noms reconeguts com Alexandra Xanthaki, Relatora Especial de Nacions Unides pels drets culturals, Catherine Magnant, Directora de la Unitat de Política de la Direcció de General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea; Paola Lencini Bartoli, Directora de Polítiques Culturals i Desenvolupament de la Unesco o Rocío Nogales, Directora de la xarxa internacional de recerca EMES.

Culturopolis és una aposta arriscada, però entusiasta i compromesa on s’ha intentat abordar moltes qüestions alhora: s’ha posat el focus en la conversa sobre drets culturals a nivell acadèmic, però també amb un llenguatge proper i compartit, traçant vincles entre la ciutadania amb una proposta escènica diversa i de qualitat. Jordi Martí, tinent d’alcaldia de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, destaca que el valor de Culturopolis és “l’apel·lació a la ciutadania, perquè qualsevol ciutadà pugui accedir-hi i pugui decidir quina cultura vol”.

La programació gira al voltant de quatre eixos: treballs i sostenibilitat cultural, fent referència al dret de treballar en condicions dignes en el sector cultural; diversitats, que aborda la diversitat d’identitats en les pràctiques culturals; participació i comunitats, que explora les maneres d’exercir els drets culturals de manera col·lectiva; i entorns digitals, que posa damunt la taula les possibilitats d’accés i participació, així com les desigualtats que es poden generar en l’accés als continguts culturals.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa