Dario Fo va néixer a Sangiano el 24 de març del 1926 i va morir a Milà el 13 d’octubre del 2016. El dramaturg, director teatral i actor italià va guanyar el premi Nobel de literatura l’any 1997 perquè, segons l’acta del jurat, “seguint la tradició dels bufons medievals, manté la dignitat dels oprimits”. La vida, deia ell, és “una oportunitat meravellosa i fugaç”. El recordem llegint-ne 14 reflexions i escoltant-lo.



1. El riure és sagrat. Quan un nen riu per primera vegada és una festa.

2. La comèdia és la forma d’expressió més elevada que conec.

3. No es pot tenir cultura si no es coneix la pròpia història.

4. La humanitat només canvia en aparença.

5. El meu pare, abans de l’arribada del nazisme, es va adonar que portaven el mal perquè quan un poble no riu, es torna perillós.

6. La sàtira és l’arma més eficaç contra el poder: el poder no suporta l’humor, ni tan sols els governants que s’anomenen democràtics, perquè riure allibera l’home de les seves pors.

7. Mai de la vida he escrit res simplement per diversió. Sempre he procurat posar a les meves lletres aquella esquerda capaç de colpejar les certeses, de fer dubtar les opinions, de despertar la indignació, d’obrir una mica els caps. Tota la resta, la bellesa per la bellesa, no m’interessa.

8. Així com existeixen oradors tartamuts, humoristes tristos o perruquers calbs, podria haver-hi polítics honestos.

9. Encara sóc ateu, però m’agrada cultivar el dubte.

10. Al teatre s’ha de provocar el públic, i que el públic celebri que se’l provoca.

11. La nostra pàtria és el món sencer. La nostra llei, la llibertat. Només tenim un pensament: la revolució dels nostres cors.

12. El teatre mai ha d’escapar-se de la realitat. Fins i tot quan representes un clàssic, Shakespeare, per exemple, que parla de coses antigues, estàs parlant del teu temps.

13. Un poble que no té cultura, que no té tradicions, que no té història, és un poble buit.

14. Necessitem bojos urgentment.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: María luisa saenz a octubre 13, 2016 | 12:32
    María luisa saenz octubre 13, 2016 | 12:32
    Entender la vida en forma de sátira o satirizar la vida es una forma inteligente de vivir.
  2. Icona del comentari de: Anònim a març 31, 2017 | 08:59
    Anònim març 31, 2017 | 08:59
    deu euros deu a deu
  3. Icona del comentari de: AnònimConcepció a març 24, 2021 | 11:06
    AnònimConcepció març 24, 2021 | 11:06
    M' agrada aquesta manera de veura la vida.Mi apunto.

Nou comentari

El piano

Comparteix

Bob Dylan, només ho sap el vent

Per quants camins l'home haurà de passar/ abans que arribi a ser algú?
Foto: Fundació Catalunya - La Pedrera
Comparteix

Els nous talents del jazz, a La Pedrera

El terrat de la Casa Milà acull un cicle de concerts a la fresca per als vespres de juny i juliol
Comparteix

Le temps de vivre

tout est possible, tout est permis
Comparteix

Hi ha una llum que mai no s’apaga

Morir al teu costat/ és una manera tan divina de morir

Passadís

Comparteix

Les mans del metro de Nova York

14 fotografies que retraten gestos, guants i dits durant un trajecte subterrani
Comparteix

El naïf del Duaner Rousseau

14 quadres mostren l'evolució del pintor francès
Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement

Comparteix