Isabel-Clara Simó, nascuda a Alcoi el 4 d’abril de 1943, va morir a Barcelona el 13 de gener de 2020. Des dels anys setanta, quan va estar al capdavant de la revista Canigó, fins a l’etapa al diari Avui, on cada dia escrivia una columna, és alta i rica i profunda la pila de textos que va anant sumant. Hi parlava de cultura, de llengua, d’escriptura, de feminisme, d’independentisme, de la vida. Núria Cadenes, que n’ha fet la selecció, publicada per Comanegra al llibre No tinguis èxit, al pròleg diu: «Que la Isabel-Clara Simó és una de les plomes imprescindibles de la literatura catalana contemporània ha estat dit i redit i demostrat. I no passa res si ho repetim un altre cop. Valgui per totes les vegades que algun mestretites (per enveja, per sou o per trista aspiració a canongia) l’ha volguda associar a un arrufament de nas. Llegiu, si us plau, ara de seguida o després o quan sigui però llegiu-lo, el meravellós “Decàleg de l’escriptor català”». I és precisament el que us oferim com a tast.
Publicat a la revista El Temps el 5 d’octubre de 1999
I. More’t. Un escriptor mort és homenatjat, celebrat i recordat en moltes ocasions. Estar viu és un estat incòmode per a un escriptor.
II. Si no pots morir-te, envelleix, deixa de produir, fes una cara gastada i tingues lapsus de memòria escandalosos. Aleshores et diran que ets estupend, fins i tot els que t’havien blasmat quan estaves en actiu.
III. No tinguis èxit. L’èxit fa que siguis vulgar, barroer i purament comercial. Fracassar llibre rere llibre és la teva millor garantia.
IV. No surtis mai per televisió. Si n’ets un habitual, no tens res a fer com a escriptor, i qualsevol cosa que escriguis serà només una obra mediàtica.
V. Sigues humil. Escriure en català vol dir ser de segona, com a màxim. No pretenguis mai que ningú t’equipari a un escriptor en qualsevol altra llengua.
VI. Escriu només folklore i costumisme. La literatura normal només es pot fer a Nova York, Londres, París o Berlín, o fins i tot a Madrid. Tu has de ser escriptor de guies de viatge i explicar com és el teu exòtic país.
VII. Tingues família —família literària—, o clan, o capelleta. No vagis mai sol, perquè això és una impertinència.
VIII. Convida a sopar els teus pitjors enemics i els crítics literaris. El sopar ha de ser de molta qualitat i has de tenir especial cura amb els vins.
IX. No et perdis cap esdeveniment social on hi hagi la crème literària. Ves-hi proveït de rumors i intimitats que no sàpiga ningú més.
X. Aprèn, cada setmana, el Babelia de memòria i cita els autors i les novetats que hi apareixen. I no se t’acudeixi esmentar res de la literatura catalana més que per dir que és una merda.
No tinguis èxit
© del text: hereves d’Isabel-Clara Simó, 2020.
representades per International Editors’ Co., Barcelona.
© selecció i pròleg: Núria Cadenes.
© d’aquesta edició: Editorial Comanegra, 2021.
En aquest enllaç pots comprar No tinguis èxit a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
