Les respostes al que passa avui estan al passat. Algú va parlar de nosaltres (Columna) és un recull dels articles que Irene Vallejo (Saragossa, 1979) ha publicat al diari Heraldo de Aragón. També hi trobem, per exemple, el discurs que va fer el 2019 a l’acte inaugural de la Fira del Llibre de Saragossa. Traduït per Núria Parés, aquest llibre recupera la mirada dels antics perquè, en una època dominada per la pressa i la dispersió, puguem alentir i eixamplar la mirada. Amb unes reflexions lúcides, Vallejo, de la mà de Terenci, Plató o Sèneca, ens ajuda a comprendre l’amor, l’enveja, el narcisisme, l’èxit i el fracàs. Us n’oferim un article sobre el valor del present.

Foto: Catorze
Foto: Catorze

Ara com ara


La impaciència és un desordre de les ganes de viure, significa sacrificar el dia d’avui per les ganes de devorar el futur. El problema és que la majoria de les vegades el futur resulta que és un gran estafador que es beneficia d’un prestigi desproporcionat. El filòsof Sèneca, que ho sabia, va escriure: «Disposen llurs pensaments per un temps llarg, essent així que l’ajornament és la pitjor manera de malversar la vida, car suprimeix sempre el dia actual, i tot prometent temps esdevenidors, defrauda els presents. L’impediment més gran per viure és l’espera que depèn del dia de demà i perd el d’avui. Disposes d’allò que és en mans de la fortuna i deixes anar el que és en les teves. On mires? Fins a quan comptes viure? Tot el que és esdevenidor rau en la incertesa: viu des d’ara».* Si ens acostumem a anticipar el futur amb el desig i amb la ment, renunciem, amb desgana i de la manera més absurda, al nostre propi temps ple de possibilitats.

Igual que Sèneca, també el poeta Marcial creia que cal gaudir de l’instant amb claredat, amb actitud protectora i vigilant, donant-li tot el pes de l’atenció. Pensava que no hi ha afirmació més saludable de les nostres ganes de fruir. Al capdavall, el poder més gran és poder ser feliç. Per això, Marcial va compondre un epigrama per recordar-nos que ens arruïnem si malgastem el present: «Demà començaré a viure de debò, demà, dius sempre. Però digues-me, aquest demà, quan arribarà? Que lluny, aquest demà! On és? On s’ha d’anar a trobar? Aquest demà teu, digues, per quant es pot comprar? Demà viuràs? Viure avui ja és tard: qui de debò té seny, és qualsevol que ja ha viscut ahir».* Convé recordar que el «demà» es convertirà humilment en «avui» quan arribi a nosaltres. Sempre és ara mateix.


* Traducció de Carles Cardó. (N. de la T.)
* Traducció de Miquel Dolç. (N. de la T.)

Foto feta per Kike Mora a la Llibreria Ona.

Algú va parlar de nosaltres

© Títol original: El futuro recordado (2020) i Alguien habló de nosotros (2017).
© Irene Vallejo Moreu.
© De la traducció: Núria Parés Sellarès.
© Columna Edicions, Llibres i Comunicació, S. A. U.

Pots comprar Algú va parlar de nosaltres a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

Nou comentari

El piano

Comparteix

De mi

Som de carn i os i som esquerda
Comparteix

Paranoid Android

When I am king / You will be first against the wall
Comparteix

No ho puc fer per tu

Si ets bo per començar, també vull veure si ho acabes
Comparteix

Something

I don't want to leave her now/ You know I believe and how

Passadís

Equipo Crónica. Sense títol, 1972. Aquarel·la i guaix sobre teixit, 54 x 39 cm.
Comparteix

Tots van ser Picasso

Els Espais Volart exposen la col·lecció de 400 tapets decorats per artistes i escriptors en solidaritat amb el pintor
Comparteix

La Venus de Botticelli

14 obres d'un dels artistes més reconeguts del primer Renaixement
Comparteix

La soledat segons Hopper

14 obres de l'artista més representatiu de la pintura estatudinenca del segle XX
Comparteix

Soc infermer i només tinc dues mans

14 il·lustracions sobre la rutina del personal sanitari

Comparteix