Rengetsu és representada escrivint un poema en un tanzaku i vora a un torn de ceràmica, amb una tetera i una tassa fets a mà al costat.
Ōtagaki Rengetsu (1791-1875), monja budista, mestra d’arts marcials, poeta, cal·lígrafa, ceramista i pintora, és segurament una de les dones amb més talent creatiu del Japó del segle XIX. Adoptada en néixer l’any 1791, i batejada amb el nom de Nobu, va tenir una sòlida formació en el camp de les arts i una joventut marcada pel patiment familiar. Així, després de viure la tràgica pèrdua dels seus dos marits i de cinc fills, als 33 anys va renunciar a la vida secular per abraçar plenament el budisme. Va ser aleshores quan va adoptar el nom de Rengetsu, literalment Lluna de Lotus, per viure la impermanència del món des de l’espiritualitat i l’experiència artística.
Rengetsu va començar a fer i a vendre ceràmiques, on hi afegia el seus propis poemes waka, a fi de tenir mitjans per a una vida autònoma. Va ser, però, a partir de la dècada del 1850, i durant els últims 25 anys de la seva vida, quan va produir desenes de milers de peces fins a formar un corpus artístic de ceràmiques, cal·ligrafies, pintures i treballs fets en col·laboració amb artistes del seu temps. Fins al 17 d’abril, en tenim una bona mostra al Monestir de Pedralbes, que, amb la col·laboració de la col·lecció NAEJ, li ha dedicat l’exposició La lluna de Lotus. Us convidem a entrar al seu món reproduint un fragment de l’opuscle que se li ha dedicat.
Havent perdut dos marits i tots els seus fills als quaranta-dos anys, Rengetsu coneixia bé la impermanència i la qualitat efímera de la vida. Es diu que guardava totes les seves pertinences en una sola caixa, a punt per partir en qualsevol instant i preparada per establir-se a qualsevol lloc. Coneixedora d’aquesta realitat, tot sovint va trobar en la contemplació de la natura l’alleujament als seus neguits. I és que la natura, la lluna, el bambú, els cirerers i les pruneres florides, les fulles rogenques de tardor o bé el cant dels ocells, van esdevenir un espai tant d’evasió com de reflexió, i molt sovint va convertir-se en el punt de partida dels poemes i les obres de Rengetsu.
Sé que és pecar tocar
sols una branca
de cap arbre a Togano
però deixeu-me,
oh déus dels monts d’autumne,
tocar fulles caigudes.
Rengetsu, 77 anys
一枝も
たをらバうけん
とがの尾の
おちばハゆるせ
秋のやま守
蓮月
七十七才
Hito eda mo
taoraba uken
Togano’o no
ochiba ha yuruse
aki no yama mori
Rengetsu
nana-ju-nana sai
(La traducció dels text de l’opuscle ha estat feta per Linguaserve Internacionalización de Servicios, SA. I la traducció del poema, per Marta Morros Serret, amb la revisió de Víctor Sunyol.)
Togano’o és un districte situat a l’oest de la ciutat de Kyoto famós per les fulles d’auró rogenc de la tardor. Allà hi neixen les capçaleres del riu Kyotaki i és un indret poblat amb diversos santuaris i temples impor- tants que s’amaguen entre la frondositat de les muntanyes. És així que històricament Togano’o s’ha considerat un lloc sagrat protegit pels esperits de la muntanya.
A banda de la de poeta, a l’exposició podem veure’n aquestes altres facetes:
La cal·ligrafia
Ōtagaki Rengetsu és considerada una de les dones cal·lígrafes més destacades de la història de l’art del Japó, especialment per l’expressivitat, la personalitat, la sensibilitat, la netedat, la proporció i la perfecció compositiva que demostra el seu traç. Tenint en compte el valor artístic que històricament el Japó sempre ha donat a l’art de la cal·ligrafia, Rengetsu considerava que els seus poemes cal·ligrafiats eren també un complement estètic destacat tant per a ceràmiques com per a pintures.
La ceràmica
Malgrat no ser ceramista de professió, Rengetsu va crear un vast corpus de milers de ceràmiques sorgides d’una pràctica iniciada probablement a la dècada del 1830 a Awataguchi, el principal districte de ceramistes de Kyoto. Per fer més atractives les seves ceràmiques, a fi de poder-les vendre i així guanyar-se la vida, va decidir començar a decorar-les amb poemes propis, cal·ligrafiats o incisos a les superfícies de bols, plats, teteres, encensers i tota mena d’objectes diversos de vida quotidiana, així com per a la pràctica de les cerimònies cha-no-yu i de sencha. La ceràmica sense pretensions ni artifici de Rengetsu, generalment coneguda com a rengetsu-yaki, va generar una gran atracció entre els habitants de Kyoto i va esdevenir popular, fins al punt de convertir-se en el principal recurs per a la resta de la seva vida.
La pintura
Més enllà de la ceràmica, l’art de la cal·ligrafia i la composició poètica, Rengetsu també va fer algunes pintures sobre paper. En aquests casos, es tractava de pintures pensades per acompanyar i il·lustrar algun dels seus poemes cal·ligrafiats. L’estil d’aquestes pintures, après de manera amateur, s’acostava al dels artistes de l’escola Shijō de Kyoto i es caracteritzava per composicions simples que representaven objectes de la vida quotidiana, tot i que de vegades va pintar escenes més complexes. En aquesta pintura, va retratar amb tot detall la cabana on vivia. Sembla que el vent bufi amb força tot xocant contra els pins i la mampara de bambú que protegeix l’accés a la casa.
A l’exposició. que es pot visitar fins el 17 d’abril del 2022 de dimarts a diumenge de 10 a 19h, hi podreu comprar l’opuscle que se li ha dedicat.
