Les Celie i la Nettie són germanes i comparteixen el jou i la lluita d’haver nascut dones afroamericanes a la Geòrgia rural de començament del segle XX. Casada a la força d’adolescent, la Celie no vol que la seva germana petita Nettie hagi de córrer el mateix destí i l’ajuda a fugir i encetar el seu camí. Malgrat el pas del temps, la distància i el silenci, les germanes mantindran vives la lleialtat i la fe l’una en l’altra a través d’un seguit de cartes escrites al llarg de vint anys, que constitueixen una novel·la plena de passió, dolor, inspiració i un amor indomable per la vida.
Alice Walker va publicar El color porpra el 1982 i, des de llavors, se n’han venut quinze milions d’exemplars en més de trenta llengües. La novel·la, que va guanyar el premi Pulitzer i el National Book Award, s’ha convertit en un volum imprescindible de la literatura americana contemporània i en un clàssic literari del feminisme i la denúncia del racisme. Edicions Proa la publica per primera vegada en català, traduïda per Josefina Caball. Us n’oferim l’inici.
Val més que no ho expliquis mai a dingú, només a Déu. Ta mare es moriria.
Estimat Déu,
Tinc catorze anys. Soc Sempre he sigut bona nena. Envia’m un senyal, aixins podé entendré què em passa.
La primavera passada, després de néixer el Lucious, els sentia discutir nyiquinyac. Ell l’estirava pel braç. Ella deia: És massa aviat, Fonso, no em trobo bé, fins que ell la deixava en pau. Passa una setmana, i ell, tornem-hi, vinga estirar-la pel braç. Ella que li diu: No, no vui. Que no veus que estic mig morta, amb totes aquestes criatures?
La mare se’n va anar a Macon a veure sa germana metgessa i em va deixar a càrrec de tots. Ell no em va dir mai ni una paraula bonica. Només va dir: Faràs el que ta mare no volia fer. Primer em va acostar el daixonses al maluc i va començar a moure’l amunt i avall. Després em va engrapar les tetes. Encabat va ficà’m el daixonses allà dins. Com que em feia mal, vai plorar. Ell em va començar a estrenye’m el coll diguent: Val més que callis i que t’hi acostumis.
Prò no m’hi he acostumat mai. I ara em ve mareig cada cop que em toca cuinar. La mare em rondina sempre i no em treu els ulls de sobre. Està contenta perquè ara la tracta bé, ell. Prò està molt malalta i em sembla que no durarà gaire.
Estimat Déu,
S’ha mort la mare. Va morir cridant i renegant. M’escridassava a mi. Em maleïa a mi. Estic prenyada. Em costa moure’m. Encara no he tornat del pou, que l’aiga ja s’ha escalfat. Encara no he portat la safata a taula, que el menjar ja s’ha refredat. Encara no tinc tots els nens a punt per anar a estudi, que ja és hora de sopar. Ell no deia re. Només s’estava assegut vora el llit i li agafava la mà plorant i diguent no em deixis, no te’n vaiguis.
Pel primer, la mare em va preguntar: De qui és? Jo li vai dir que de Déu. Jo no coneixia cap altre home i ni sabia què més dir. Quan vai començar a tindre dolors, el ventre se’m va començar a remoure i la criatura em va sortir d’allà baix rosegant-se el puny, si em punxen no em treuen sang.
Dingú no ens va vindre a veure.
Ella estava cada cop més malalta.
Fins que em va preguntar: On és?
Jo vai dir que Déu se’l ’via endut.
Va ser ell. Ell me va pendre la criatura mentre jo dormia. La va matar al bosc. També em matarà aquesta, si pot.
El 1985 es va estrenar El color porpra, dirigida per Steven Spielberg i basada en la novel·la d’Alice Walker. La pel·lícula va ser protagonitzada per Whoopi Goldberg, Danny Glover i Oprah Winfrey i va rebre onze nominacions als premis Oscar.
© 1982 Alice Walker
Del pròleg del 25è aniversari [en la present edició, com a epíleg] © 2007 Alice Walker
D’acord amb l’Autor. Tots els drets reservats
Aquesta edició es publica d’acord amb The Joy Harris Literary Agency Inc., a través de Yañez, part d’International Editors’ Co. S.L. Literary Agency.
© de la traducció, 2022 Josefina Caball Guerrero
Drets exclusius d’aquesta edició: Raval Edicions, SLU, Proa
Pots comprar El color porpra a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
