Irene Polo (Barcelona, 27 de novembre de 1909 – Buenos Aires, 3 d’abril de 1942) va ser una de les periodistes més importants de la II República. Amb 21 anys firmava el seu primer reportatge. El 1936 viatja a Amèrica amb la companyia teatral de Margarida Xirgu, comença la Guerra Civil i cap de les dues tornarà mai més a Catalunya. Exiliada a l’Argentina, Irene Polo se suïcida quan té només 32 anys. Els rumors van córrer entre els exiliats de l’època: havia sigut pel rebuig de la Xirgu.
Els anys americans d’Irene Polo, publicats per Cal Carré, comencen amb 17 cartes de la periodista al pintor Miquel Villà, que també va viure a l’Argentina. Enviades entre el 1940 i el 1942, ens permeten viure la vida dels exiliats republicans a llatinoamèrica, les seves preocupacions i els seus dubtes sobre si tornar o quedar-se. També hi descobrim un personatge desconegut fins ara: Judith. A les cartes les segueixen tres textos d’Irene Polo: un retrat de Miquel Villà, una carta oberta a Margarida Xirgu i una conferència sobre Salvat Papasseit. Per acabar de compendre la importància i l’actualitat de la figura de Polo s’inclouen tres articles sobre Irene Polo escrits a l’època: un retrat de José Pomés, un article-oda de Francesc Madrid i una entrevista publicada al diari La Tribuna de Rosario. Us n’oferim un tast.
Buenos Aires, 30 setembre 1941
Estimat Miquel,
Vaig rebre ahir la teva carta i, en arribar al despatx, em vaig trobar el quadro que vares enviar-nos.
A mi em va semblar menys profund i reeixit que altres bodegons teus espaterrants. El vaig trobar una mica fluix i desganat. Però, fill meu, el senyor Serra no va fer més que mirar-se’l i caure d’esquena. El va trobar tan bo que s’hi va engrescar a correcuita. Volant el va empaquetar i ahir a la nit se’ns va emportar al quadro i a mi a casa d’un fabricant de marcs i n’hi va fer posar un amb viu d’or de fulla i bords amples pintats de color d’ivori. L’home està contentíssim i no s’hi veu de cap ull de tant entusiasme. Jo, naturalment, estic molt satisfeta.
Volia enviar-te el xec aquest matí, però em va preguntar que de quant havia d’ésser i jo li vaig haver de dir que no m’ho havies dit. Hauràs d’escriure’m a volta de correu i indicar-me quant en vols cobrar. Jo no en tinc pas cap idea. Però com que a pesar dels quartos que té i del generós que és, després de tot és un burgesot, caldrà que li facis un preu que no l’esveri.
Potser amb els quartos que aquest quadro et reportarà, podràs fer un viatget a Buenos Aires. No saps com m’agradaria. Estic molt ensopida i desanimada. I amb un estat de pertorbació nerviosa que si durava gaire em faria malbé, a pesar de la meva bona costum d’aguantar adversitats de tota mena de tota la vida i de la meva propensió indomable a l’alegria i a la serenitat. Un amic al costat, ara, m’aniria molt bé.
Escriu-me de seguida.
T’abraça,
Irene.
Els anys americans d’Irene Polo
Primera edició: setembre 2022.
© de la selecció de textos i postfaci, Glòria Santa-Maria i Pilar Tur, 2022.
© de l’edició: Cal Carré. Editorial Artesana, SCP, Barcelona, 2022.
Pots comprar Els anys americans d’Irene Polo a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.
