Tant la seva mare com jo, que sóc filòleg, som grans lectors i sempre havíem somiat obrir la nostra llibreria. Quan ho vam fer, un dels primers llibres que ens va obrir la porta a tot el que trobaríem després va ser Flotante. Ens va ensenyar que, tot i que ja coneixíem coses, el món que ens esperava en aquella nova aventura era molt més gran i al·lucinant del que mai hauríem imaginat.
Tot el llibre té un llenguatge fotogràfic i cinematogràfic, que juga amb el zoom, amb els apropaments i amb els distanciaments. És una sèrie de fotogrames, que utilitza la mateixa tècnica que el còmic. Però en un àlbum il·lustrat encara agafa més magnitud.
Entre pàgines podem veure com un nen, a la platja, es troba una càmera antiga, d’aquelles que havies de portar el carret a revelar, cosa que els nens d’ara ja no saben el que és. Quan les té impreses descobreix que la màquina ha fet un viatge entre pops, cavallets de mar, sirenes. Però el més bonic és que es troba una foto d’una nena, que a les mans té la foto d’un nen i així successivament. Cada vegada les cares són més petites i ho ha de veure amb una lupa, amb un microscopi, fins que a la setantena foto descobreix qui va ser el primer a retratar-se.
L’índex de supervivència d’un àlbum gira entorn dels 4 i 5 anys. Només els grans llibres continuen al mercat, i aquest n’és un. David Wiesner és un dels grans narradors visuals del moment i per a nosaltres va ser una revelació. El que més m’agrada és que t’ensenya que el llenguatge visual és tan poderós com l’escrit. Que sempre has d’anar buscant més i més. Com nosaltres, que en aquesta llibreria mai deixarem d’aprendre.
El llibre recomanat
Títol: Flotante
Autor: David Wiesner
Editorial: Océano Travesía
Any d’edició: 2007
Qui el recomana
Llibreria: Llibreria Petita
Adreça: c/ Marià Aguiló, 115 (Barcelona)
La cuiden: Júlia Blázquez i Miguel Ángel Rincón
Quatre pinzellades: L’encant té molt a veure amb el seu entorn: el Poblenou és un dels barris amb més població infantil de tota Barcelona. Amb la llibreria No llegiu i la Retrobada tenim un vincle molt fort: en els actes que celebrem junts compartim el hashtag #poblenouésllibre. La nostra llibreria des del primer dia vam pensar que havia de ser un espai dedicat als nens. Per tant, tot està pensat per a ells: si plou, amb el terra que tenim no rellisquen; la música d’ambient és relaxant; hi ha cadiretes i una gran pissarra perquè s’entretinguin mentre els pares fan la tria. Intentem llegir tot el que ens cau a les mans. Perquè sabem que la nostra feina és intentar trobar el llibre que més s’adapti a la personalitat de cada nen, en un determinat moment de la seva vida. Si al cap d’una setmana els pares et diuen que el seu fill se l’endú a tot arreu i que no el vol deixar de cap de les maneres, aquesta és l’alegria més gran que podem tenir. Quan organitzem els contacontes, l’espai s’omple de nens i nenes. Fa molt de goig: traiem els mobles del mig perquè seguin a terra i puguin gaudir i connectar-hi. Pel que fa el nom, es diu La petita perquè a la nostra filla li dèiem així. Per això també el logo és una rateta. La Daniela ara té 11 anys i n’hem tingut un altre, el Nico, que en té 4. Ells són els tastadors dels llibres: abans de vendre’ls se’ls llegeixen i normalment, si els agraden, després es venen molt.
